L’Espanyol va oferir dues cares molt diferents. I les dues van pràcticament coincidir amb cadascuna de les parts de l’enfrontament. La primera va ser força dolenta i s’hi van observar les carències de l’equip. La debilitat defensiva va propiciar ocasions del Getafe que no va aprofitar. A dalt, la inoperància ofensiva no va permetre gairebé molestar el porter, Moyà.
A la segona meitat, en canvi, els de Pochettino van oferir el bo i millor que aquests futbolistes tenen. Control de pilota, velocitat, un Espanyol diferent que apuntava a victòria. Però el gol no arribava. Les ocasions se succeïen, però el públic patia pel que semblava un resultat injust. I quan ja alguns començaven a marxar de l’estadi, Pandiani, que havia sortit al minut 77, es va convertir en el salvador de l’equip. La grada va vibrar i va gaudir amb l’1 a 0 al minut 92. Tres punts més per respirar i situar-se al mig de la taula.
