La Masia del Barça de les Corts

Primer va ser la seu social del club, però el 1979 es inaugurar com a residència per als joves jugadors del Barça que eren de fora de Barcelona. Aquí han viscut durant anys part dels jugadors que avui formen part del primer equip. JOSEP MUSSONS, president del futbol base (1980-200) "Aquí dormien vuit en una sola habitació, ara no, ara han fet una masia que és un hotel de cinc estrelles. L'any 78 vam entrar a la directiva i els nois estaven escampats. Un en una pensió i l'altre en un pis, tres o quatre que vivien junts, bastant descontrolats. " Els jugadors venien a Barcelona a jugar a futbol però no podien descuidar altres aspectes, com els estudis. "Havien d'anar a l'escola i havien de portar bones notes. Formació integral dels nois, que si no podien arribar a ser estrelles del futbol, que fossin útils per la societat. Aquell esperit de la masia, aquell esperit de lluita, de modèstia, de companyerisme." "No titulars aquí en un any dèien cap a casa un altra vegada, això potser és el punt més difícil dels que ens vam trobar. Perquè quan anavem a buscar un noi i aquí veien que hi havia un altre que ho feia millor que ells i s'havia de tornar a casa. Haver de dir els pares us tornem el noi, era tot un drama. Al primer equip del Barcelona només hi caben 11, aleshores se'n perdem molts pel camí, però ells ja estan conveçuts que si no poden anar al primer equip del Barcelona, han anat a un altre equip o de primera divisió o de segona divisió, però més abaix, els que han passat per la Masia es poden comptar amb els dits de la mà.." Per a Mussons, a banda dels títols que guanyen els jugadors, el més important és el record que tenen del seu pas per la Masia. "En Nuñez feia el seu discurs i aleshores el que tancava l'acte era el Guardiola, perquè feia uns discursos ja aleshores el Guardiola." "L'Iniesta estava parlant amb quatre o cinc amics que tenia allà i quan em va veure a mi, els va deixar per venir-me a donar una abraçada. Això és la compensació a tots els esforços que haviem fet." "Jo cada vegada que passo per aquí, miro aquesta casa i penso, quina feinada ens va donar això, però amb quin gust ho hem fet."