El rugbi és un dels esports més desconeguts pel gran públic, tot i acumular una pràctica longeva a Catalunya i també comptar amb una de les federacions més antigues, amb més de 100 anys d’història. Francesc Gómez, periodista especialitzat en rugbi i exjugador professional, és el director del documental La història desconeguda, un viatge emocionant per aquests 100 anys de vida del rugbi (una efemèride que es va celebrar l’any 2023). Gómez ha volgut venir al plató del btvesports per acostar-nos la realitat d’aquest esport a casa nostra.
De què tracta el documental ‘La història desconeguda’?
La història desconeguda viatja per diverses comunitats de rugbi catalanes mitjançant entrevistes amb protagonistes i remenant en molts arxius fotogràfics, des de les primeres instantànies de principis dels anys 20 fins a les primeres imatges en moviment que daten de finals dels anys 20 i principis dels 30, tot complementat amb animacions de les parts històriques. També explica els moments foscos de l’esport amb l’arribada del franquisme, 40 anys en els quals el rugbi va estar a punt de desaparèixer per manca de suport i visibilitat.
Una peça que es va presentar en la darrera edició del BCN Sports Film Festival i va recollir una menció especial del jurat, així com una gran acollida per part del públic, tant d’aficionats al rugbi com neòfits del tema.
El creixement del rugbi català les últimes dècades
El rugbi a Catalunya es professionalitza a principis dels anys noranta. Abans d’aquesta evolució, l’esport era més violent, semblant a un combat entre els dos equips, però per créixer i ser més popular entre la gent, es van endurir les normes i es va intentar convertir-lo en un esport de base, que poden començar a practicar els infants de ben joves i també fer-lo més atractiu per ser cada vegada més exportable. D’aquesta manera i gràcies al gran caràcter associatiu dels practicants i entorn professional del rugbi català, les llicències en les últimes dècades s’han disparat —les fitxes federatives han augmentat de 2.000 a 8.000, un increment molt significatiu. També el paper de les dones en el rugbi femení ha estat cabdal pel seu creixement des dels seus inicis (1979-80) i per trencar amb els estigmes socials que encara hi ha avui dia, a més que nacionalment i internacionalment han estat millors les dones que els homes.
Ara el rugbi és un esport agressiu, però sense ser violent, una agressivitat ben entesa i també una pràctica que transmet valors de comunitat, treball en equip i moment de germanor tan singular com el tradicional tercer temps, un temps de compartir la mateixa taula equips amfitrions amb equips visitants, en total sintonia després dels 80 minuts que dura un partit de rugbi.
