Era la gran promesa del planter de l'Espanyol. A base de treball, Julián López de Lerma va acariciar el somni de consolidar-se a Primera. Però les lesions el van frenar. Tres vegades va veure com els lligaments del genoll li feien viure un calvari. Entrenaments en solitari, rehabilitació, i finalment la decisió. Penjar les botes. Un cop molt dur. Julián López de Lerma: "Espinita no, me queda un espinazo grande porqe después de llegar con 14 años en el Espanyol, llegar de Badajoz, dejarlo todo, e ir quemando etapas, llegar al primer equipo que no es nada fácil y después de estar allí y haber competido en Primera y disfrutado mucho la verdad es que es un palo muy grande. Ya no es sólo el hecho de no jugar en primera sinó dejar el fútbol." Deixar de jugar no ha estat sinònim d'apartar-se del futbol, i va decidir seguir lligat a l'esport de la seva vida Julián López de Lerma: "Para matar ese mono y una de las cosas que más me gustan a mi, si no era poder jugar, tenía que ser de otro modo." Es va decantar ser entrenador. Precisament ha estat l'Espanyol el club que li ha obert les portes de les banquetes i ara dirigeix l'aleví B dels blanc-i-blaus. Un dels objectius és aconseguir que els seus jugadors repeteixin el seu èxit. Julián López de Lerma: "Mi ilusión y la de todo el club es que el máximo número de jugadores puedan llegar al Primer equipo, ese es el objetivo. Una feina que l'apassiona. Una mostra: Li vam preguntar on es veia d'aquí una dècada. Julián López de Lerma: "De aquí a 10 años? Entrenando, entrenando, ojalá sea en el Espanyol. No me digas en que equipo. Pero sólo que sea entrenando jugadores y llevando este escudo, estaré muy contento."
El planter del Flecha Negra de Badajoz va ser el punt de partida del Julián López de Lerma futbolista. Un migcampista que va anar cremant etapes al planter blanc-i-blau fins a arribar al primer equip. No va jugar la final de Glasgow però la va viure de primera mà, ja que va jugar diversos partits a les ordres de Valverde. Llavors van arribar les lesions. La primera, mentre jugava cedit al filial del Sevilla. I les dues següents a la disciplina de l’Espanyol, amb una aventura entremig al Panthrakikos, que tampoc no va funcionar. L’última vegada que va calçar-se les botes per jugar va ser amb el Rubí. Però les molèsties al genoll el van continuar perseguint i va posar punt final a la carrera de jugador.
Va penjar les botes, però no ha deixat el futbol. L’Espanyol li ha permès començar l’aventura d’entrenar el futbol base de l’entitat. I ell ho agraeix com sempre ho ha fet: treballant. Qui sap si d’aquí a uns anys el futbol li tornarà el que les lesions li van prendre.
