Javier Aguirre,

actual entrenador del CD Leganés, torna a coincidir en el camí del RCD Espanyol. El tècnic mexicà va dirigir l‘equip blanc-i-blau durant una temporada i mitja (2012-2013/2013-2014). Ara, després de cinc anys, el tècnic ha tornat a una banqueta de LaLiga per intentar redreçar el rumb de l’equip de Butarque. De fet, diumenge, 23 de desembre (12 h), el Leganés i l’Espanyol jugaran una autèntica final per evitar el descens. Els dos equips només tenen 10 punts (l’Espanyol és cuer i el Leganés penúltim) i tenen la permanència a cinc punts.  Javier Aguirre s’enfronta al seu exequip, un club amb qui va regalar infinitat de moments còmics a la sala de premsa.

L’Espanyol de Javier Aguirre

Javier Aguirre

va aterrar a l’Espanyol un 28 de novembre de 2012. El mexicà era l’escollit per substituir Mauricio Pochettino i intentar salvar l’equip del descens: a la jornada 14, l’Espanyol era cuer amb només 9 punts. Els mètodes del mexicà van funcionar des del primer dia. L’Espanyol va rascar punts d’estadis com el Santiago Bernabéu i va enllaçar una dinàmica de només una derrota en onze partits. Javier Aguirre va il·lusionar amb Europa i va aconseguir salvar l’equip a falta de sis jornades per al final.

La seva segona temporada també va tenir un guió semblant. Aguirre va assegurar la categoria amb moltes jornades d’antelació, tot i que el tram final del curs va acabar amb vuit jornades sense guanyar. Les condicions econòmiques i la crisi financera del club van fer que l’Espanyol i el tècnic decidissin separar els seus camins.

“Mentar la madre”

Des del primer dia, Javier Aguirre va mostrar que no tenia pèls a la llengua a l’hora d’atendre els mitjans de comunicació. Un tècnic carismàtic, directe i amb molt d’humor. En la seva estada a l’Espanyol, Aguirre va arribar dir que li “importava un rave” la seva renovació i fins i tot va cantar en roda de premsa. Un dels moments més recordats és el dia que el mexicà va fer una botifarra en una celebració d’un gol blanc-i-blau. En roda de premsa, Javier Aguirre va explicar la diferència entre una “botifarra molt bonica” i el que a Mèxic es coneix com a “mentar la madre”.