compartir
Javi Rodríguez és el nou capità del vaixell del Barça de futbol sala. Des de fa unes setmanes, treballa al capdavant d’un equip que considera que ha de tornar-se a “guanyar el respecte que tenia fa uns anys”. En una entrevista a betevé, és conscient que la secció ja no neda en l’abundància econòmica que tenia fa uns anys, que el club no es pot permetre repetir una temporada en blanc com en el curs passat i també té entre cella i cella tornar el Barça a la Champions League. Això passa per guanyar la Lliga que comença aquest dissabte a la pista del Movistar Inter. “Tant de bo, la temporada sigui magnífica”, desitja el nou entrenador del Barça.
El moment de la seva arribada
“Estem parlant de paraules majors. Quan és un mal moment per fitxar pel Barça? Per mi, és un regal. Sigui en les condicions que siguin. Econòmicament, no som el Barça de fa 15 anys. Però, el Barça és la marca més gran del món“, sentencia Javi Rodríguez quan se li pregunta per si és un bon moment per fitxar pel Barça. El tècnic colomenc no va dubtar quan el va trucar el director esportiu, Jordi Torras. No té la sensació de ser un home de club que arriba en un moment complicat. “Potser, sent home de club podria haver vingut fa 10 anys. Ells aposten per mi i jo per ells. Estic encantat. Estar el Barça és un privilegi”, afegeix.
Comenta que vol un Barça ambiciós, que lluiti cada pilota al 200% i la feina els acostarà a l’èxit. Un èxit que conosidera que no marquen els títols, sinó el fet de deixar-s’ho tot a la pista. Es defineix com un entrenador que deixa fer als jugadors i busca “que siguin feliços”, diu. “Com més feliç sigui el jugador, més rendirà”, afegeix.
Baixes de pes i fitxatges
El Barça ha fitxat Pol Pacheco, Luciano Gauna i Joao Victor. I ha perdut dos homes cabdals per entendre l’última dècada de la secció: Dyego i Sergio Lozano. “Són sortides de pes però és llei de vida i no hi hem de pensar. També vam marxar altres noms com Gabirel, Lin, Wilde o jo…”, comenta un Javi Rodríguez que admet que li hagués agradat entrenar el seu amic Sergio Lozano.
D’altra banda, no vol fer comparacions amb altres èpoques daurades del futbol sala blaugrana. “Les comparacions són odioses. Hem d’intentar arribar a aquella època, però el futbol sala ha canviat moltíssim. Jugar al 100 % ja no et val”, analitza.
Per últim, l’arribada de Javi Rodríguez ha estat transcendental per un jugador: Adolfo Fernández. El jugador tenia un peu fora del club i l’altre a Portugal quan va acabar el curs passat. “Vam tenir tres minuts de conversa. Potser menys. I ell s’ha quedat. Suposo que li van anar bé aquells tres minuts. És un jugador espectacular i cabdal del projecte”, sentencia Javi Rodríguez.
Recupera l’entrevista sencera
