Jacqueline Martín (1974, Barcelona) atleta professional al FC Barcelona, posarà punt final a una trajectòria plena d’èxits. La catalana es retirarà tot just acabar la temporada a l’abril. Tot i que està en plena forma i capaç de continuar, considera que ja és el moment per retirar-se i, a més a més, de molt bona manera.
“A l’abril faré 45 anys. És molt difícil ultrapassar la barrera dels 40 i continuar en actiu i en un bon nivell, però crec que ja ha arribat el moment de dir ‘prou’ i donar pas a les noves generacions”
De mig fons a fondista
Martín va començar fa 25 anys a practicar aquesta disciplina, el cros. Va iniciar-se com a corredora de mig fons i ha acabat sent una corredora fondista. L’acompanya una trajectòria d’èxits i fracassos, però sobretot moltes experiències positives. Amb 19 anys va guanyar el campionat d’Espanya absolut de pista tancada i, d’aquesta manera, va començar a forjar una trajectòria imparable en el cros.
Ha participat en 14 Mundials, vuit Europeus i ha ha guanyat tres Campionats d’Espanya i un de cros llarg, entre d’altres.
Haver participat 14 vegades en un mundial és un fet que elogia amb orgull ja que només són tres les esportistes que ho han aconseguit.
L’atletisme després de la maternitat
Durant la seva carrera professional li han passat moltes coses, una d’elles es el fet de ser mare, cosa que li dona més valor afegit a la pràctica d’aquest esport. Ser mare i compaginar-ho amb el cros sempre és un repte. En el seu cas, Martín veia molt clar continuar sent esportista professional tot i que no havia hagut cap cas similar que ho hagués fet anteriorment. No sabia com respondria el cos ni fins a quin punt la maternitat li canviaria la vida. Als tres mesos de donar a llum va tornar a entrenar i en aquell mateix any es va classificar per a un campionat de cros. Cumplia tots els criteris, però no va ser seleccionada per la federació espanyola. De totes maneres, ella va demostrar que es podia tornar a un bon nivell esportiu. Evidentment, va necessitar molt ajuda, sobre tot, del pare del seu fill, José Francisco Hernández, que va ser l’espurna per tornar al nivell que tenia i del seu entrenador Vicente Egido. Dos persones fundamentals en la seva vida.
El cros, disciplina del atletisme
El cros és un esport que et forja i t’enforteix. Psicològicament és un esport que no té barreres, nomé s’ha pensar a corre i adaptar-se a la situació. És un esport individual, l’èxit del qual és córrer a un ritme alt, independentment de les característiques del terreny (amb fang, amb pujades, pla, etc.). En el cas de Martín, s’entrenava sis dies a la setmana fent sessió doble (mati i tarda) i, després de la maternitat, ho es va reduir a una sessió diària. Sempre s’ha entrenat de manera previnguda ja que és poc habitual la seva alçada –1,86 metres– i per aquesta raó, feia entre 80-90 km setmanals. Considera que aquesta manera d’entrenar-se ha estat la clau per haver tingut una carrera professional tan llarga.
D’atleta a entrenadora
Un cop finalitzi la temporada es formarà per arribar a ser una entrenadora d’elit. A més a més, a Àvila, ciutat on resideix, es professora d’atletisme de 30 nens i porta un grup de 60 corredors. Però, de moment, durant aquests 10 mesos es dedicarà a gaudir i d’acomiadar-se d’un esport que l’ha acompanyat des de ben jove, i que l’ha vist créixer i formar-se com a persona. Un esport que ara i sempre ho significarà tot per a Jacqueline Martín.
