L’Horta de Víctor Valdés ha començat la pretemporada amb una derrota amb el Viladecans, de Primera Catalana, per 0 gols a 2. Així doncs, l’estrena del nou tècnic dels hortencs no ha començat de la millor manera, però sí que ha servit per començar a posar fil a l’agulla per resoldre els problemes.

4-3-3 i moltes novetats

David López va ser l’únic jugador de la plantilla de l’any passat que va sortir a l’11 inicial. Això sí, amb força protagonisme. La resta, tots nous i gairebé tots debutaven sense haver-se’n fet oficial el  fitxatge. Valdés va començar amb un 4-2-3-1 però va passar al 4-3-3 clàssic amb Ezequiel Muth a la porteria, Èric i Genís Blasco (exhortenc) als laterals i Capa i Nova com a parella de centrals. El migcamp estava format per David Lòpez, Adrià i Joel. Tres jugadors que s’anaven alternant a la posició de pivot, tot i que qui sembla més còmode en aquesta posició és Adrià. I al davant, Eddipo (ex de l’Hospitalet), Víctor Bertomeu (ex del Peralada) i l’exquadribarrat Sergi Moreno, capità.

sistema 4-2-3-1 Horta valdés
Inici amb sistema 4-2-3-1

Possessió i mobilitat

Pel que es va poder veure en el primer partit de Valdés com a entrenador de l’Horta, el de Gavà alterna la sortida de la pilota amb quatre defenses i amb tres. En aquest moment, el pivot s’incrusta entre centrals i els dos laterals pugen més enllà del mig camp. En conseqüència, els extrems passen a ocupar carrils intermedis. Tot i això, Edipo busca més diagonals cap al centre per tenir contacte amb la pilota, mentre que Bartomeu s’apropa més al davanter centre. Un davanter centre que, en el cas de Sergi Moreno, baixa molt a rebre i busca descarregar de cara per generar triangles i superioritat amb els interiors. Valdés vol mantenir el control de la pilota, sortir des del darrere i no buscar gaire el joc directe.

Futtack i escacs

Un altre novetat de Valdés és el que ell anomena Futtack. A falta d’analitzar més aquest mètode, i pel que el mateix Valdés ha anat explicant al llarg de la seva trajectòria com a entrenador, es basa a dividir el terreny de joc en parcel·les similars a les d’un tauler d’escacs. Allà cada jugador té uns moviments predeterminats que ajuden a ocupar millor els espais i a ressaltar el talent individual. Segons això, els centrals són peons; els laterals, torres; els interiors, cavalls, i els extrems, alfils. És per això que Valdés cridava les seves consignes des de la banqueta amb referències constants les peces dels escacs.

El matx

La primera meitat va ser clarament per a l’Horta. Els de Valdés van dominar el joc i van tenir un algunes ocasions per avançar-se: una rematada desviada de Sergi Moreno i una centrada-xut de David López que va marxar fregant el pal. També Bertomeu ho va provar amb una falta directa i amb un fort xut que el porter va poder desviar. A la segona, però, el Viladecans va encertar en la primera arribada clara. Una gran centrada de Marc que va introduir Bertomeu a la porteria. Els visitants van perdonar el segon en una contra claríssima, però l’expulsió de Manrique després de veure la segona groga per una greu errada va trastocar el matx i, finalment, van fer el 0 a 2 amb una gran vaselina. L’Horta podia haver maquillat el resultat amb un penal als instants finals, però Momo el va xutar per damunt del travesser.