Narcís Barrera és un jugador que contagia el bon humor amb els seus, però també viu intensament els partits quan li toca ser dins del camp. En el derbi entre l’Horta i el Sant Andreu, el davanter va mostrar totes aquestes qualitats en un Feliu i Codina ple de gom a gom. La tensió va ser constant en un matx ple d’emoció i polèmica que va acabar amb empat a 3.
Narcís Barrera, davanter i porter
Poc abans de començar el matx, Barrera va comentar amb uns nens de l’Horta la situació estranya a la porteria de l’equip. Les circumstàncies fan que Carles Santaló, amb molèsties, no jugui i la titularitat sigui per a Uri Llaveria, que va arribar al club per substituir Eric Alcaraz, lesionat. El davanter hortenc també és suplent, però tot just sortir a la segona meitat, els de Nacho Castro fan el 2 a 3. Barrera viu amb intensitat el matx i s’encara amb el seu marcador, Juanma Miranda, i fins i tot amb l’afició andreuenca. Amb la lesió d’Uri Llaveria i els tres canvis fets, ha de demanar una samarreta per posar-se de porter només uns instants perquè el partit acaba de seguida.
Les coses del camp queden al camp
Narcís Barrera fa bona la màxima del futbol que “les coses del camp queden al camp”, perquè tot just acabar l’enfrontament no para de saludar rivals amb els quals uns minuts abans se les havia tingut esportivament. El caràcter de Barrera és ben especial i el Feliu i Codina i el club ho saben perfectament.
