La generació perduda es refereix especialment a la dels intel·lectuals nord-americans del període d’entreguerres —els anys 20, entre la Primera Guerra Mundial i el crac del 29. Escriptors com Ernest Hemingway, John Steinbeck, Francis Scott Fitzgerald o William Faulkner, entre d’altres, van emigrar a Europa perquè es trobaven perduts i sense rumb al seu país natal. Pot semblar agosarat, però hi ha una “generació perduda” de jugadors de La Masia que poden tenir el mateix destí que la dels intel·lectuals nord-americans.
Generació perduda blaugrana
Carles Aleñá, Abel Ruiz, Carles Pérez, Alejandro Marqués i Moussa Wagué són els últims casos de jugadors formats al planter del FC Barcelona que han hagut d’emigrar, de moment, per intentar trobar minuts a d’altres equips. En el millor dels casos es tracta de cessions, cosa que significa que el club confia que una vegada acabin el periple fora de “Can Barça” puguin tornar i triomfar al club que els va veure créixer. Són els casos d’Aleñà, Oriol Busquets, Miranda i Wagué. D’altres, com Abel Ruiz, Carles Pérez, Marc Cucurella i Alejandro Marqués han estat traspassats. Amb algun hi ha alguna opció de recomprar o de tempteig, però no sembla que el Barça confiï gaire en aquests jugadors. Potser ens equivoquem, però tot apunta que hi pot haver una generació perduda de jugadors que potser triomfaran en altres equips, com els escriptors nord-americans ho van fer a Europa.
