El Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a persones amb lesió cerebral ha arribat a la 19a edició. Tot una fita per a una federació que té dèficit de jugadores i que busca nenes i joves que vulguin fer futbol i jugar partits com el d’aquest cap de setmana, que ha enfrontat la selecció catalana amb la de Dinamarca tant en categoria femenina, com en masculina. L’equip masculí ha guanyat els dos partits disputats contra els danesos, el primer per 5 a 2 i el segon per 4 a 0. El femení, en canvi, ha perdut els dos per 0 a 7 i 1 a 8.
La federació busca jugadores per poder formar més equips
Segons Pol Aguilar, membre de comunicació de la Federació Catalana de Persones amb Lesió Cerebral i jugador de la selecció, no és fàcil trobar practicants: “Quan comences un equip del nostre futbol, com que és una discapacitat molt concreta, costa trobar gent i sempre quan un equip comença és amb pocs jugadors, amb una regularitat d’entrenaments més baixa”.
Des de la Federació han engegat una campanya a xarxes per posar-hi remei: “El que volem aconseguir és poder formar equips que entrenin pel seu compte i després tenir un equip que seleccionem a partir d’aquests grups. La idea és poder captar gent. Que surtin més jugadores, que s’animin a provar. Jugadores de qualsevol edat amb una lesió cerebral i que vulguin provar el futbol, aquí trobaran el seu lloc.”
La Maria Poyato és l’entrenadora de la selecció catalana femenina i explica que totes les que vulguin provar són benvingudes sense importar el seu nivell futbolístic: “Hem fet un vídeo per intentar que vingui gent nova. Tenim tres o quatre noies noves. No saben jugar a futbol, però considero que Catalunya està captant nenes i això es veu. El nostre objectiu era avui marcar un golet, ha passat i superbé”.
Els beneficis de l’esport per a la gent amb lesió cerebral
La Marina Poyato reconeix que captar nenes és una feina de picar pedra que fa la Federació, però està satisfeta amb el que s’està aconseguint i, sobretot, amb els beneficis que els aporta: “Costa que aquestes nenes facin esport, però intentem anar a les escoles i als instituts perquè puguin fer-ne. Al final tot és vàlid i aporta molt. Es nota molt que hi ha nenes que no parlen molt en el seu dia a dia perquè tenen molta vergonya i això les afavoreix molt“.
És el mateix que pensa la Susana Pérez, jugadora de la selecció catalana: “Considero que per qualsevol afectació sigui física o cognitiva, fer esport és un plus i com que és un esport en grup, té l’afegit que coneixes gent, fas pinya, etc.”.
