Aquest és el primer títol de Lliga de la història del club i el va aconseguir després de guanyar el Ros Casares per 70 a 72. El partit, el cinquè i definitiu del playoff pel títol es va decidir en un final molt emocionant. A falta de sis segons pel final guanyaven les valencianes però primer una falta antiesportiva d'Amaya Valdermoro sobre Isabel Sánchez, que va transformar els dos tirs lliures, i després una altra falta personal, aquesta sobre Laia Palau, que també va encertar, van capgirar el marcador i van donar el títol a les jugadores de Carme Lluveras. Aquesta era la tercera final consecutiva de la Lliga que jugaven el Ros Casares i la UB i després de dues victòries de les valencianes, va arribar el triomf de les barcelonines

Els play-off pel títol de la Lliga femenina de bàsquet de 2003 van convertir-se en una cursa de fons. Barça i Ros Casares van protagonitzar una final electritzant. Els dos primers duels es van jugar a València, i les blaugrana van imposar-se en el primer (79-81) recuperant el factor pista. El segon va somriure a les valencianes (74-67) que van quedar-se contra les cordes en el primer enfrontament a Barcelona (92-78). Les de Carme Lluveras van caure en el quart partit (85-97) i el títol es decidiria en un partit dramàtic. A València.

Faltaven 30 segons per acabar el cinquè duel. Ros Casares guanyava (70-66). La UB Barça només tenia sis jugadores disponibles. La pivot Mujanovic (mereixedora d’un punt i a part per llegir la seva història) i Congreaves havien jugat tots els minuts. La resta de jugadores del cinc inicial amb prou feines s’havien assegut a la banqueta per agafar aire, substituïdes per Martínez que només va jugar 12 minuts. Un panorama gens optimista, que la fe de les noies de Carme Lluveras es van encarregar de capgirar. Una falta antiesportiva d’Amaya Valdemoro, la millor jugadora de la història del bàsquet espanyol, va servir perquè les barcelonines remuntessin un partit que semblava perdut. Els tirs lliures d’Isa Sánchez i Laia Palau van donar el títol al Barça (70-72).