Un derbi és un partit diferent, especial. És un partit que va més enllà del que passa sobre el terreny de joc i en el qual es respira un ambient inexplicable. La rivalitat entre l’Europa i el Sant Andreu fa anys que és viva, però a la dècada dels 2000 una pancarta —i l’auge de les xarxes socials— ho va accentuar tot. Dos dels jugadors que van viure des de dins aquella època van ser Àlex Delmàs amb l’Europa i José Miguel Morales amb el Sant Andreu. “És una rivalitat històrica, no queden partits d’aquest tipus”, diu Delmàs. “És el mateix que jugar un Barça-Madrid però amb menys capacitat al camp”, afegeix Morales.
La pancarta de la discòrdia l’any 2007 i la rivalitat dels anys posteriors
La rivalitat entre l’Europa i el Sant Andreu existeix des de finals dels anys 70 i principis dels 80, però a la dècada dels 2000 tot va prendre una dimensió diferent. Amb l’auge de les xarxes socials l’ambient es va escalfar i les aficions van anar agafant aquesta enemistat característica. El punt d’inflexió es va donar en un derbi de l’any 2007. En el context de la diada de Sant Martí, el dia en què tradicionalment es mata el porc a Catalunya, va aparèixer una pancarta al Narcís Sala d’un llop vestit del Sant Andreu amb un ganivet que “amenaçava” un porc de l’Europa. L’acompanyava la frase: “A cada porc li arriba el seu Sant Martí”, una pancarta que va centrar portades i titulars.
Recorda molt aquell partit l’exjugador de l’Europa Àlex Delmàs, que va vestir la samarreta escapulada durant vuit anys: “Jo com a capità era la persona qui rebia més càntics, recordo el porc per tot el que va significar. A més va ser molt especial perquè el camp estava ple”. Tot i que va haver-hi disculpes per part del Sant Andreu, l’ambient va continuar sent el mateix. I van venir anys amb mala relació entre directives. Per aquest mal ambient es va deixar de jugar la Copa Barcelona, una competició a partit únic entre ambdós equips que es va disputar entre l’any 2004 i el 2006.
El derbi de la conciliació, una victòria del Sant Andreu al Nou Sardenya
Des de l’any 2008, el Sant Andreu i l’Europa no van coincidir durant vuit anys perquè jugaven en categories diferents. Aquest fet va provocar que es refredés la tensió fins que, l’any 2011, va tenir lloc el derbi de la conciliació. L’Europa va convidar els quadribarrats al Trofeu Vila de Gràcia, un partit que va acabar amb victòria del Sant Andreu als penals. “Va ser un derbi descafeïnat pel context, no es va respirar l’ambient a què ara estem acostumats a les graderies”, explica el porter d’aquell partit i llegenda del club quadribarrat, José Miguel Morales.
Eskapulats i Desperdicis: el creixement d’una afició incondicional
Les aficions de cada equip van seguir creixent. El grup Desperdicis ja existia des de l’any 2007 i la creació dels Eskapulats es va donar l’any 2013. L’Europa i el Sant Andreu van anar augmentant el nombre de socis i, sobretot en aquests últims anys, s’ha anat creant una gran massa social. “La gent s’ha anat enganxant a aquest tipus de futbol. En un moment en què la Primera Divisió i el futbol d’elit s’està separant del que és la gent, de l’aficionat, aquí passa tot el contrari, són molt propers”, diu Àlex Delmàs.
El sentiment d’un derbi: “Tothom n’hauria de viure un”
Tant per Morales com per Delmàs un derbi és “un partit diferent”. “Sempre era especial perquè sabies que no només a tu et feia il·lusió sinó que a l’afició també i havies de defensar l’escut més que mai”, diu l’exjugador escapulat. “És un partit en què només val guanyar i això és l’important. No dic que el jugador no vulgui guanyar un dissabte o diumenge en una jornada normal, però sí que estàs més concentrat, més implicat, vols guanyar perquè és el gran rival, perquè saps que es parlarà abans i després d’aquest partit”, explica l’exjugador quadribarrat.
