L’Europa ha passat revista a betevé de tots els fronts que s’han obert amb l’assemblea en què van proposar el referèndum de si renunciar a la categoria o no, i de si, en cas de continuar, s’ha fer a Can Dragó o al Narcís Sala. Segons Àlex López Vendrell, vicepresident escapulat, se sent “enganyat a títol personal” per l’Ajuntament qui creuen que “no ha complert la seva paraula” i que “és un greuge comparatiu increïble” amb el Sant Andreu, que sí que tindrà gespa natural al novembre.
L’Europa no vol baixar i veu un mal menor jugar al Narcís Sala
López Vendrell ho diu amb claredat: “Des del minut zero en el qual pugem a Primera RFEF fa un any, el que hem volgut preservar és jugar a casa nostra, jugar al Nou Sardenya, perquè és el que socialment ens dona sentit, ens dona essència, ens dona aquesta singularitat que defensem.”
Sobre posar sobre la taula l’opció de renunciar a la Primera RFEF, Àlex López Vendrell ha estat clar i català: “Òbviament ha estat dur i no ha estat una experiència agradable. Jo, a títol personal, votaré en contra de baixar de categoria. Jo no vull baixar de categoria, jo vull que l’Europa aspiri al màxim.”
“El detonant segurament ha estat l’ascens del Sant Andreu, que ha provocat també una situació compartida a la ciutat de Barcelona, en la qual els dos equips necessitàvem gespa natural per competir a Primera RFEF i a partir d’aquí es va accelerar una mica tot. L’Ajuntament, que semblava que estaven totes les portes tancades per pujar a la gespa natural, es va accelerar aquesta opció. En primer lloc, ens van dir que tots dos tindríem gespa natural per jugar aquesta temporada, un mes després, els tècnics van una mica explicar que el cas del Narcís Sala era més senzill, però el cas del Nou Sardenya era més complex i, per tant, el Sant Andreu tindria gespa natural, com ja s’ha anunciat, a principis de la propera temporada i, en canvi, nosaltres hauríem d’esperar fins al 2027. Un cop ens van dir això, nosaltres, òbviament, vam rebre la notícia com un greuge comparatiu increïble i, a més a més, amb una sensació que no es complia amb la paraula donada“… “Per tant, nosaltres pensem que a nivell institucional se’ns hauria de donar molt més suport.” López Vendrell ha afegit: “A títol personal jo em sento enganyat.”
“Nosaltres el que volem és tornar a casa, nosaltres el que volem és tornar al Nou Sardenya, nosaltres el que voldríem és jugar quan abans millor a casa nostra, ja portem molts mesos fora, ja no podem esperar més, necessitem tornar a casa. Llavors, amb aquest nou escenari en el qual tornar a casa sembla que està bastant més lluny del que pensàvem, nosaltres diem Can Dragó és insostenible. És insostenible econòmicament i socialment. Nosaltres hem estudiat el greuge… però tenim molt clar que el greuge social, un any sencer a Can Dragó, és insuportable. Narcís Sala és un camp de futbol popular. Evidentment, no és el nostre camp, és el camp, en aquest cas, del nostre màxim rival de la ciutat, amb el qual, per cert, tenim una relació institucional excel·lent, però és un camp de futbol i , per tant, et permet una experiència de partit a l’alçada de la que es pot viure en Nou Sardenya i molt millor que la que es pot viure a Can Dragó. Evidentment, nosaltres no voldríem jugar com a locals en Narcís Sala, però amb una tessitura en la qual no hi ha alternatives a Barcelona ni a l’àrea metropolitana, ni ningú ens està oferint cap altra solució, pensem que hi ha només dues solucions: o jugar a Can Dragó, com va ser la segona volta de la temporada anterior, o obrir la possibilitat de jugar al Narcís Sala provisionalment i durant uns partits determinats, evidentment. També pensem que vindrien també molts més espectadors neutrals, o sigui, vindria molt més aficionat del futbol popular en general. Per tant, en aquest sentit, tota la pèrdua d’ingressos derivada del taquillatge potser la podríem recuperar una mica estant al Narcís Sala.”
Can Dragó, “un forat econòmic inabastable” i una “experiència de partit absolutament pitjor”
L’Europa no vol continuar a Can Dragó perquè l’economia se’n ressenteix, i molt: “si hem de jugar a l’exili tota la temporada vinent, el forat econòmic que s’obre és inabastable. Sobretot és inabastable per un club de socis que no té un capital extern que pugui cobrir un dèficit com el que tenim pressupostat”. El club escapulat ha calculat d’entre “500.000 i 700.000 euros de dèficit per la temporada vinent”.
Can Dragó no fa el pes a Gràcia: “l’experiència de partit és absolutament pitjor que qualsevol altre camp, per suposat molt pitjor que el Nou Sardenya, i això ha provocat que la gent no hi vagi. Això també provoca que no hi hagi tampoc ingressos, els mateixos ingressos de marxandatge, perquè la venda de samarretes, de bufandes i de tot plegat baixa moltíssim. I a banda també hi ha un perjudici social.”
“Tenim una relació institucional excel·lent. Crec que és la relació institucional que hem de tenir els dos clubs de la ciutat. A nivell institucional ens hem d’ajudar, hem d’anar de la mà amb tot allò que representem. I per això la relació és tan bona i per això jo crec que el comunicat del Sant Andreu és tan encertat i tan d’agrair per la nostra part. Nosaltres no hem fet cap proposta oficial al Sant Andreu ni l’Ajuntament l’ha fet perquè ara mateix, com hem anunciat a l’assemblea, no sabem si els socis i socis de l’Europa prefereixen jugar a Can Dragó o prefereixen jugar al Narcís Sala. Amb la qual cosa, quan tinguem una resposta, si al final decideixen que la millor opció o la menys dolenta, deixa’m dir-ho així perquè és important destacar-ho, la menys dolenta és jugar al Narcis Sala, doncs farem la petició formal.
Més problemes per a Josep Maria Gené i la confecció de l’equip
L’Europa és conscient que tot aquest referèndum encara complica més la feina del director esportiu, un Josep Maria Gené que ha de confeccionar la plantilla del curs vinent: “Una feina que ja és difícil perquè segurament comptarà amb el pressupost més baix de la categoria. I tota aquesta incertesa segurament provoca més dificultats… Treballem per seguir a Primera RFEF, no visualitzem un altre escenari. Nosaltres no fitxem pagant el millor salari possible ni anem a buscar el pitxitxi de la categoria. No podem. El pitxitxi de la categoria, per cert, és nostre. Però és un altre perfil de fitxatge, amb el qual ‘El Mestre’, amb això, és un mestre i, per tant, segur que trobarà la manera de fer la millor plantilla possible per mantenir la categoria, inclús per aspirar, com sempre diu ell, al màxim.”
La queixa de l’Europa contra els equips amb inversió privada: “Clubs que adulteren la competició”
Des de l’Europa consideren que no juguen amb les mateixes regles que d’altres equips que tenen un inversos al darrere: “Competim amb clubs que a principi de temporada negocien contractes o fitxen jugadors per uns salaris desorbitats que adulteren la competició perquè saben que tenen un inversor al darrere que els podrà suportar aquests forats econòmics i al final ens trobem amb molts casos com ara, per exemple, el Tarazona que ha anunciat que ha hagut de baixar dues categories perquè no poden pagar aquests salaris i entren en concurs de creditors o en situacions en les quals l’Europa no s’hi trobarà mai perquè la nostra manera de treballar és una altra.”
“Tenim pressupostat un forat econòmic d’aquesta magnitud i nosaltres, com a directius, hem de ser responsables. No podem tirar cap endavant i dir, no, ja veurem com el tapem, aquest forat.
Ja ens endeutarem o ja deixarem de pagar factures o ja deixarem de pagar salaris, com han fet molts clubs.”
Tot plegat, després de congratular-se per l’assemblea: “L’assemblea d’ahir, en la qual hi van assistir gairebé 500 socis i sòcies, demostra al final el caràcter democràtic del club, que és un club singular, que sempre defensem aquesta premissa una mica que ens fa diferents i ahir es va tornar a demostrar.”
Doncs ja sabem a qui no votar a les properes eleccions