Practicar esports mixtos a la ciutat de Barcelona cada cop és més fàcil. Es tracta d’esports en què competeixen homes i dones en igualtat de condicions, que fomenten els valors de cooperació, d’integració, de no violència i actualment n’hi ha de professionals i d’amateurs.

Esports mixtos als Jocs Olímpics

Sovint els esports mixtos s’inicien en campionats estatals o continentals, per finalment incorporar-se en Mundials o Jocs Olímpics. En les directrius de l’Agenda 2020 del COI, s’amplien el nombre de proves mixtes del programa de competició, i per tant, a Tòquio 2020 l’esport mixt guanya protagonisme:

  • Ja existien equips mixtos en tenis, bàdminton i vela. 
  • S’afegeixen els relleus mixtos en atletisme i natació, tenis de taula, en el tir amb arc, en el triatló, en el tir olímpic i en el judo, i la consideració d’esport mixt de totes les competicions d’hípica.

Per tant, a la pràctica, fins a nou competicions mixtes s’estrenaran al Japó el 2020.

Practicar esports mixtos a Barcelona

  1. Korfbal: és ara mateix l’esport de referència en aquest tipus de modalitat. Es tracta d’un esport centenari en el qual ja de dels inicis s’evita la segregació per sexes. És un esport de cistella nascut als Països Baixos. A Barcelona hi ha el Korfbal Club Barcelona amb seccions alevins, infantils, cadets. Hi ha Lliga Catalana (molts equips al territori) i la selecció catalana va quedar 12a en el rànquing mundial el 2018.
  2. Duet mixt en natació artística: a casa nostra hi ha la sincro amb duet mixt. Pau Ribes forma part de l’equip espanyol i des del novembre de 2014 la natació sincronitzada va deixar de ser exclusivament femenina amb l’aprovació dels duets mixtos.
  3. Quidditch: té un origen literari, es tracta de l’esport “màgic” de la saga de Harry Potter. Té una normativa integradora i s’ha estès arreu del planeta. Al Besòs entrenen els Wyverns i els Barcelona Eagles. Una quaffle —una pilota de voleibol— i tres bludgers —vermelles i toves, de dodgeball— se situen a la línia de mitjos i amb el crit de “Brooms up!” comença el partit. Set jugadors per equip i guanya qui més punts suma. La idea és introduir la quaffle en alguna de les tres anelles que hi ha col·locades al camp del rival. Cada gol són 10 punts. Un buscador que té per funció atrapar l’snitch, un jugador neutral que n’agafa una de tenis, la introdueix en un mitjó groc i se la penja de la cintura. El partit s’acaba quan ho aconsegueixen i el premi són trenta punts més. El mes de juny Florència va acollir el 4t Campionat del Món amb 29 seleccions i amb un 17è lloc per a Catalunya.
  4. Jugger:  es tracta d’un esport mixt de contacte, a mig camí del rugbi i l’esgrima. A Barcelona, hi trobem els Suricatos. L’objectiu és obtenir la pilota del centre del camp i dur-la fins la base contrària, amb espases, bastons o escuts d’espuma a les mans. Són cinc jugadors per equip, l’anomenat corredor o qwicker, pot agafar el jugg i sumar punts. Els altres quatre són els que porten armes a les mans i per facilitar la feina del seu qwicker s’encarreguen de neutralitzar els rivals i corredor de l’altre l’equip tocant-los amb l’espasa o el bastó que portin a les mans.
  5. Ultimate Frisbee: té el seu reglament, la seva federació i arreu del món hi ha equips —masculins, femenins o mixtos— que entrenen i competeixen. L’objectiu? Avançar passant-se el disc fins a aconseguir que el rebi un company situat a l’àrea d’anotació rival i sumar punts. No hi ha àrbitre.  A Barcelona hi trobem els Braves, els Peixets i els Sharks. Als Estats Units i ha un campionat amb 48 equips mixtos on hi va participar l’equip català, Disctèrics, de Celrà, que van acabar en la 41a posició.  Fa servir una classificació paral·lela on cada equip puntua el respecte o el coneixement del joc dels equips amb qui s’enfronta al terreny de joc.

‘btv esports’, en femení

La Laia Pujolassos condueix una secció al programa ‘btv esports‘ per donar encara més visibilitat a l’esport femení, sobretot el que no apareix tant sovint als mitjans convencionals. Aquí descobrirem clubs, associacions, iniciatives, esportistes i dones que practiquen o destaquen en els seus respectius esports, però que no tenen el focus mediàtic. També farem un viatge en el temps recordant figures clau en l’esport femení. Aquí tens la llista dels programes i temes emesos:

  1. Entrevista amb la comissionada d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Carranza, i hem recordat Margot Moles, una superatleta, medallista olímpica, que va viure els millors moments durant els anys 30.
  2. Magda Amo, esquiadora i atleta barcelonina que ha competit al màxim nivell en categories paralímpiques de salt de llargada i sobretot d’esquí alpí i que té una discapacitat visual a causa de la malaltia de Stargardt, una afectació degenerativa macular.
  3. Esport i maternitat, una relació sovint complicada però necessària.
  4. Rosa Torras, primera catalana que ha participar en uns jocs olímpics.
  5. Trenquem els prejudicis sobre les dones àrbitra.
  6. La nedadora Mari Pau Corominas va ser la primera esportista espanyola en arribar a una final olímpica.
  7. El Lima Horta, un equip pioner de bàsquet femení de Barcelona que ha complert 30 anys.
  8. Especial 8-M, les reivindicacions del món de l’esport el Dia Internacional de les Dones