Sempre hi ha una primera vegada a la història, i en el cas de l’Espanyol és la primera vegada que baixa a Segona Divisió. La temporada passada va estar-hi a punt, però la cancel·lació de la Lliga per la pandèmia va permetre que les blanc-i-blaves es mantinguessin a Primera. Aquest any no ha pogut ser.
Un final de temporada molt fluix
Abans de començar aquesta jornada, la salvació ja semblava una quimera. Les blanc-i-blaves, tot i perdre contra el Barça en els últims instants del matx, havien sortit reforçades psicològicament. Ara bé, matemàticament era una altra cosa i s’havien de produir massa combinacions. Finalment els errors propis i els encerts de les rivals han provocat que baixin a Segona Divisió. La victòria de l’Eibar al camp del Logronyés (1-2) ha certificat, matemàticament, el descens de categoria.
Lenta agonia a Segona Divisió
L’Espanyol va començar molt bé la Lliga, tot i la derrota a casa del primer partit quan va perdre contra l’Atlètic de Madrid. Dues victòries en tres partits van fer pensar que l’equip entrava en una dinàmica molt diferent a la de la temporada anterior. Tot i això, les de Rubén Casado van anar perdent confiança i van començar a “flirtejar” massa amb el descens. Només van caure una jornada, la 22, per tornar a sortir-se’n a la següent. Però a partir de llavors els resultats no van acompanyar i a la 28a jornada van tornar a entrar en zona de descens de forma definitiva.
Problemes a les dues àrees
L’Espanyol ha fet un final de temporada molt pobre pel que fa a resultats, el que ha provocat que anés veient com, a poc a poc, s’esvaïa l’opció de la salvació. Les blanc-i-blaves no han estat gaire encertades cap a porteria, amb molt problemes de gol. Però també han estat molt febles en defensa. Han concedit massa i han encaixat molts gols, cosa que ha provocat que els fos molt difícil sumar punts, tant amb els rivals de dalt com amb els que lluitaven per evitar el descens.
