El temps vola i Abidal ho sap millor que ningú. Un defensa solvent que s'ha convertit en una gran icona i que va formar part del millor Barça de la història. Amb Guardiola a la banqueta, el francès va tocar el cel futbolístic. Fins que una malaltia el va fer baixar a l'infern. El 15 de març del 2011, el club va emetre un comunicat en què explicava que el jugador tenia un tumor al fetge. L'evolució d'Abidal va ser meteòrica i un mes i mig més tard va tornar a entrenar-se amb els seus companys. Va ser el dia abans de jugar les semifinals de Champions contra el Madrid. El Camp Nou va viure un dels moments més emotius quan Abidal va sortir a escalfar. Wembley va coronar un equip capaç de refer-se del cop anímic. La victòria contra el United va brindar la segona Champions a Abidal, que va ser protagonista en l'entrega del trofeu. Puyol va cedir-li l'honor d'aixecar la Copa d'Europa. Abidal s'havia guanyat el cor de tots els aficionats. El Barça va decidir no renovar-lo el 2013 i el francès es va acomiadar emocionat. Mònaco i Olympiacos van ser les últimes parades de la seva trajectòria. La seva fundació i la família s'han convertit en les seves prioritats. El 22. Un dorsal que ha deixat empremta al Camp Nou.
