Aquest diumenge arrenca el Mundial de futbol de Qatar. La competició ve marcada per la polèmica des que es va adjudicar la seu en el país àrab el 2 de desembre del 2010. La revista ‘France Football’, per exemple, va qualificar aquesta elecció de fraudulenta i, anys més tard —el febrer del 2021—, ‘The Guardian’ va concloure que més de 6.500 treballadors estrangers van morir en la construcció i vigilància dels estadis. Amnistia Internacional avala la investigació del diari britànic i denuncia la violació de drets humans.

Campanya per demanar responsabilitats a la FIFA

Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional, denuncia condicions laborals extremes per part dels treballadors migrants a l’hora de construir els estadis de zero: jornades de fins a 16 hores, temperatures extremes i allotjaments insalubres amb persones amuntegades. Una situació que hauria posat fi a la vida de milers de persones tant de la construcció com personal de seguretat destinat a custodiar els estadis.

Vilaró explica que l’organització de la qual es portaveu, al costat de Human Rights Watch, han engegat la campanya “#PayUpFIFA” per recaptar un fons compensatori a càrrec de la Federació Internacional de Futbol amb la intenció de depurar responsabilitats i reparar el dany als familiars de les víctimes. De moment ja l’han signada les seleccions d’Alemanya, Bèlgica, el Brasil, Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Gal·les, Suïssa, Austràlia i França.

Qatar 2022, “el mundial de la vergonya”, segons Amnistia Internacional

Poc partidaris de boicotejar els partits del Mundial

Amnistia Internacional no és partidària de fer cap boicot als partits que es disputin, ja que consideren que “és una oportunitat per parlar de drets humans”. En aquest sentit, Dani Vilaró apunta que “en el moment que Qatar s’ha vist assenyalada” ha fet alguna modificació en l’àmbit de drets laborals. Explica que al 2017 es va establir el salari mínim de 300 euros mensuals (els funcionaris catarins cobren 6.000 euros) i millores en els allotjaments. Vilaró sí que afirma que agrairien algun gest simbòlic per part de les seleccions “com, per exemple, un braçalet amb els colors de la comunitat LGTBI“.

A Qatar està permès el càstig físic contra les dones encarregades les tasques domèstiques”
Dani Vilaró, Amnistia Internacional

La violència sexual, un risc afegit per a les treballadores de la llar i dels hotels

Eulàlia Corralero, fundadora de Las Kellys, assegura que al règim de semiexplotació al qual se sotmeten les treballadores de la llar i dels hotels —equivalent als dels treballadors migrants— s’ha de sumar el risc de patir violències sexuals. “Ens consta que les tracten malament”, diu Corralero, però a banda, “aquestes dones sempre corren el risc de ser assetjades o agredides sexualment“. I a l’entorn domèstic, igual que passa a Catalunya, és molt difícil de demostrar i de denunciar “perquè passa portes endins“.

Colau rebutja habilitar un espai per seguir el Mundial de Qatar 2022 a Barcelona: “És una dictadura”

Crit al cel per part de la comunitat LGTBI

La comunitat LGTBI ha posat el crit al cel pel tracte que Qatar dona a les minories sexuals. Eugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia, considera “absolutament vergonyosa” l’homofòbia imperant a Qatar, on es preveuen penes de presó per a les persones homosexuals. Rodríguez demana responsabilitats a la FIFA en primer lloc però, també, a la selecció espanyola per permetre que se celebri el Mundial “en un país on els drets humans brillen per la seva absència”.

Eugeni Rodríguez assegura sentir-se “decebut” després de tants anys d’activisme. Qualifica de “vergonya” que s’hagi organitzat aquesta competició en una dictadura i també demana algun gest simbòlic com “portar un braçalet o una samarreta”. El president de l’OCH afirma que potser rebrà alguna sanció qui ho porti però “abans estan la vida i la llibertat de moltes persones”.