Fins a la temporada de lliga 1995-96, els jugadors de futbol lluïen diferents dorsals de l’1 a l’11 quan jugaven un partit. A partir de llavors, la competició va obligar que cada jugador lluís un dorsal durant tota la temporada. Durant 23 anys, i fins el fitxatge de Jeison Murillo, el Barça ha col·leccionat jugadors amb el dorsal 17 però pocs han arribat a triomfar a l’equip blaugrana. Els repassem:
Emmanuel Amunike, temporada 96-97
El migcampista nigerià és el primer dorsal 17 de la història del Barça. Va estar quatre temporades al Barça i només va marcar un gol. Conegut com a Manolo al vestuari, va jugar 19 partits en la primera temporada; la resta, res de res.
Winston Bogarde, temporada 97-98
Amunike va passar a tenir el 14 i el defensa holandès va triar el dorsal 17. Possiblement un dels pitjors defenses de l’imaginari blaugrana. Tot i que molta gent el recorda com a un central lent i poc tècnic, va jugar tres temporades al club. 14 partits de titular en la primera temporada, lesionat en la segona i 14 titularitats en la tercera. Va marcar quatre gols com a blaugrana i va guanyar dues lligues.
Emmanuel Petit, temporada 00-01
El francès va entrar dins del “pack” amb Overmars després que Figo marxés al Madrid. Migcampista corpulent, se’l recorda per la melena rossa en una temporada poc afortunada, en què va jugar 23 partits, 13 de titular. Va marcar un gol i l’any següent va marxar a l’Arsenal.
Philippe Christanval, temporada 01-02
El defensa francès va arribar del Mònaco com a una promesa i va marxar regalat. Va jugar 26 partits en la primera temporada, tots de titular, i en la següent només 5. El central no es va adaptar al joc blaugrana.
Gaizka Mendieta, temporada 02-03
L’internacional espanyol va arribar al Barça amb etiqueta de crac després de triomfar al València. L’any que va jugar va marcar quatre gols i va jugar 33 partits però no va tenir el nivell que va oferir al club “che” i l’any següent el Barça el va vendre a la Lazio italiana.
Mark van Bommel, temporada 05-06
El migcampista holandès tampoc va acabar d’adaptar-se al club blaugrana. El seu estic no encaixava amb uns emergents Xavi i Iniesta però, tot i així, en la temporada que va jugar de blaugrana va disputar 24 partits, inclosa una final de Champions de titular que el Barça va guanyar. L’any següent, el Barça el va vendre al Bayern.
Giovani dos Santos, temporada 07-08
El mexicà era una jove promesa del planter i va començar amb un Gamper espectacular. De “el nou Ronaldinho” a acabar marxant del club sense arribar a triomfar mai tot i jugar 28 partits amb el primer equip. Va anar al Tottenham, on tampoc li va anar bé.
Pedro Rodríguez, temporada 09-10
L’extrem blaugrana va ser molt agosarat en triar el dorsal 17 després que Guardiola el fes jugador del primer equip definitivament. Les bones expectatives de la temporada anterior es van confirmar. Pedro ha estat l’únic dorsal 17 que ha triomfat a can Barça. Juga nou temporades, guanya tots els títols possibles, marca en totes les competicions… i tot amb el dorsal 17. La temporada 13-14 va canviar-lo pel 7 i allà va començar la caiguda fins marxar al Chelsea.
Alexander Song, temporada 13-14
El migcampista camerunès va heretar el 17 de Pedro però res més. Va venir de l’Arsenal i va jugar 3 temporades intermitents al Barça i va marxar amb un gol. Va marxar per la porta del darrere.
Munir el Haddadi, temporada 15-16
El davanter del filial va agafar el relleu a un 17 que semblava que no estava maleït si venies del filial però no. El davanter no ha tingut sort tot i que aquell any va marcar tres gols. Munir, però, també ha jugat amb una pila de dorsals diferents amb una sort igual en tots ells.
Paco Alcácer, temporada 16-17
El jugador del València venia a ser un jugador de segon pla però es va convertir en tercer pla en no gaudir ni de minuts ni complir les expectatives. Sis gols en la primera temporada i quatre en la segona, el davanter va marxar al Borussia Dortmund. A Alemanya li van donar el dorsal 9 i clar… va tornar a fer gols i ara és el pitxitxi de la Bundesliga.
