compartir
Segona temporada desil·lusionant al Barça de bàsquet. Per segon curs consecutiu l’equip ha acabat la temporada en blanc. Ni un sol títol en dos projectes consecutius: el de Roger Grimau la temporada passada i el de Joan Peñarroya la temporada actual. El tècnic actual queda assenyalat, però la ira dels aficionats apunta cap a més amunt, a Juan Carlos Navarro, mànager, i a Josep Cubells, director responsable de la secció.
L’Unicaja, darrer botxí del Barça de bàsquet
Després de perdre la Supercopa d’Espanya, la Copa del Rei i no arribar a la Final Four de l’Eurolliga, la Lliga ACB era la darrera opció d’acabar la temporada amb un títol al sarró, però l’Unicaja li ha negat l’opció. Els malaguenys han guanyat el tercer i definitiu partit dels quarts de final i han eliminat un Barça de bàsquet que, ni tan sols arribarà a semifinals. És a dir, l’any vinent no podrà lluitar per la Supercopa.
L’Unicaja s’ha imposat al Martín Carpena per 97 a 95 i ha fet bo el factor pista davant un equip que va tocar fons al darrer partit de la sèrie amb un paupèrrim 59 a 81 que va desencadenar mocadors i xiulets cap a la llotja del Palau Blaugrana.
Assenyalats a la pista, a la banqueta i a la llotja
No ha estat una temporada fàcil. El projecte de Roger Grimau no va acabar bé i la direcció esportiva va apostar per Joan Peñarroya. El tècnic no ha sabut fer un equip rocós i ha patit en algunes accions de pissarra, especialment als partits que s’han decidit als darrers segons, en què gairebé sempre ha sortit creu.
Però Joan Peñarroya no ho ha tingut fàcil, especialment amb les baixes. Les greus lesions de Laprovittola i Metu, dos jugadors titulars i cridats a ser dels que sumessin més minuts ha fet minvar molt l’equip. A això s’hi ha de sumar també la lesió greu de Juan Núñez, el base que havia de donar rotació a Satoransky i l’únic especialista en direcció del joc. Per acabar-ho d’adobar, Jan Vesely, el pivot titular ha tingut molts problemes físics i s’ha perdut una munió d’enfrontaments. Quatre baixes que l’equip ha patit en excés.
Tot hauria estat més fàcil si a Joan Peñarroya li hagués arribat algun fitxatge per pal·liar aquesta sagnia, però l’únic que va arribar va ser Raul Neto. Un brasiler amb problemes físics, que arribava amb una fitxa baixa, i que, no va poder jugar per les lesions. 40 dies després, va deixar el club. Sense reforços, Peñarroya ha hagut d’exprémer una plantilla amb alguns jugadors que tampoc no han estat al seu nivell.
Tomas Satoransky ha estat inconsistent, amb un primer tram de temporada força dolent però un molt millor a inicis del 2025. Més inconsistent ha estat l’Àlex Abrines. El capità, malgrat el seu bon paper al tercer partit dels quarts de final de la Lliga, s’ha tornat invisible en l’anotació i el seu rol s’ha reduït a especialista defensiu sense tampoc haver destacat en excés. Els pivots sans tampoc no han acabat de funcionar. Fall, una aposta arriscada, ha hagut de jugar més del que s’esperava i ha compaginat bons moments amb d’altres que han tret de polleguera Peñarroya. L’altre ha estat Willy Hernangómez, que ja va topar amb Grimau la temporada passada, i enguany hi ha hagut trams de la temporada en què s’ha tornat invisible per a l’entrenador malgrat ser un dels jugadors amb la fitxa més alta.
Després de dos anys en blanc, el Barça ha d’encetar ara un nou projecte. Veurem si dona continuïtat a Joan Peñarroya i quins canvis hi ha a la plantilla. Josep Cubells i Juan Carlos Navarro tenen feina al davant i també un Palau Blaugrana a qui li està pujant la mosca al nas pel que han vist aquests dos cursos.
