Ja està gairebé tot a punt per a la Marató de Barcelona 2022. Es tracta de la cursa més gran que es fa a Barcelona des del 1980, quan la prova va aterrar a la ciutat per primera vegada. Des de l’aleshores, cada any, milers d’atletes d’arreu del món se citen per córrer els més de 42 km que té la cursa. Ara bé, l’esdeveniment ha deixat diverses curiositats al llarg dels 42 anys d’història a la ciutat.
Et resumim en set punts les curiositats més destacades que ha deixat la Marató de Barcelona per començar a escalfar motors abans de la cursa, que podràs seguir en directe a betevé.
1. Les primeres edicions, a Palafrugell
Ramon Oliu va ser el creador i l’impulsor de la Marató de Barcelona però, curiosament, les dues primeres edicions no es van disputar a la capital catalana per un problema de permisos municipals. Els anys 1978 i 1979 els corredors que van participar en la primera prova d’aquestes característiques a Catalunya van haver de córrer a Palafrugell. El 19 de març del 1979 s’hi van inscriure 185 atletes i la van acabar 150. L’any següent van apuntar-s’hi 302 i van acabar-la 224. Amb tot, la Marató de Barcelona és la més antiga de la península Ibèrica.
2. El debut a Barcelona, l’any 1980
A banda de les dues primeres edicions, l’any 1980 va ser la primera vegada que la Marató de Barcelona es va fer a la ciutat, concretament el 16 de març. Dels 956 inscrits en van arribar 708. El primer guanyador va ser Don Faircloth amb 2 hores 19 minuts i 42 segons, per davant de Domingo Catalán, un dels mites de l’atletisme català, i Josep Pro. La campiona va ser Quima Casas amb 3 hores 9 minuts i 53 segons.
3. El boom de Barcelona 92
Barcelona no va tenir un recorregut fix fins a l’any 1990, quan va adoptar el que es va fer servir per als Jocs Olímpics, amb inici a Mataró i arribada a l’Estadi Olímpic. L’any 1992 va suposar un boom, amb més de 6.500 inscrits (gairebé el doble que l’any anterior), però les xifres van tornar a la normalitat el 1993.
4. Els dos anys sense la Marató
El recorregut olímpic es va canviar l’any 2000 amb un circuit urbà, però els inscrits van anar minvant de forma progressiva. El 2005 va deixar de celebrar-se la Marató coincidint, malauradament, amb la mort de Ramon Oliu. L’altre any que no es va poder fer va ser el 2020, per culpa de la pandèmia de la covid-19. L’organització va oferir una marató virtual per als participants que hi van voler prendre part.
5. Rècord de participants
La Marató de Barcelona va tornar el 2006 amb l’empresa RPM, associada amb ASO (organitzadora, entre d’altres, de la Marató de París o del Tour de França). Des de llavors, el nombre d’inscrits va anar en augment fins a arribar al seu rècord l’any 2016, amb 20.385, dels quals van acabar-la 16.899.
6. Major participació femenina i estrangera
Els estrangers sempre han estat, des de l’any 2005, un dels punts forts de la Marató. La participació màxima d’atletes forans va ser l’any 2019 amb un 49 % dels inscrits, que aquell any van ser un total de 17.451. La participació de les dones ha anat gairebé cada any en augment. En la primera, l’any 1978, hi van prendre part tres dones dels 185 inscrits, és a dir, un 1,6 %. Aquest 2022 ha estat el del nombre màxim percentualment parlant, un 25 %.
7. Qui l’ha guanyada més vegades?
Joaquima Casas és la corredora que més vegades ha guanyat la prova, un total de tres. Nascuda a Sant Martí Sacalm el 1951 i establerta a Sant Feliu de Pallerols, va acabar en primer lloc els anys 1980 (3 hores 9 minuts i 53 segons), 1985 (2 h 48 min 1 s) i 1987 (2 h 43 min 28 s). Quima Casas es pot considerar com la pionera de la marató a casa nostra.
