El Club Natació Catalunya va néixer el 1931, a la Barceloneta, als Banys Orientals. Un any després, ja va obtenir el primer premi important, amb una travessia de mar. De cop, amb la Guerra Civil, el club es va quedar amb 50 socis. Però va aconseguir mantenir l’activitat viva. El 43 va començar la trajectòria al districte de Gràcia, als Banys Populars de Barcelona, que eren a la travessera. RAMON GELI I RAMBLA, vicepresident del Club Natació Catalunya “Es deien Banys Populars perquè la gent anava allà també a dutxar-se i a banyar-se en una banyera. I ens deixen utilitzar la piscina durant tot el dia amb els socis i els que anaven allà abonats i a la nit a partir de les 7, era solament per a nosaltres, per fer la natació i el waterpolo.” Durant 20 anys el club va quedar molt vinculat amb el districte gracienc, fins que l’any 63 els Banys Populars van tancar. L'Ajuntament els va cedir altres espais però el Natació Catalunya es volia mantenir a Gràcia. La seu social es trobava al Torrent d’en Vidalet i també volien que hi fossin les instal·lacions aquàtiques. RAMON GELI I RAMBLA, vicepresident del Club Natació Catalunya “Fins que insistint molt, insistint molt, l’Ajuntament de Barcelona es planteja fer una instal·lació al barri. I al final la instal·lació es fa aquí a la piscina de Can Toda.” Amb la construcció, el 1981, dels nous equipaments esportius a la Salut, el club va renéixer. Van arribar a tenir 12 mil socis i un palmarès important. RAMON GELI I RAMBLA, vicepresident del Club Natació Catalunya “La Recopa d’Europa, la Supercopa d’Europa, al mateix any, al 92, amb uns grans jugadors, el Manel Estiarte, per exemple, que és una persona molt coneguda. I el 95, que llavors quedem campions de la Copa d’Europa i de la Supercopa d’Europa.” Actualment, el Club Natació Catalunya segueix a les instal·lacions de Can Toda, reformades el 2009.
El Club Natació Catalunya va néixer el 1931 gràcies a uns entusiastes de la natació. Es va fundar al bar Gran Metro de la via Laietana i va començar a la Barceloneta, als Baños Orientales. En plena República, era una època d’eclosió social i d’activitats com la natació, segons explica el seu vicepresident, Ramon Geli i Rambla, que descriu també aquells inicis: “Es deien Banys Populars perquè la gent anava allà també a dutxar-se i a banyar-se en una banyera. I ens deixen utilitzar la piscina durant tot el dia amb els socis i els que anaven allà abonats i a la nit a partir de les set, era solament per a nosaltres, per fer la natació i el waterpolo.”
El primer premi obtingut pel club va ser un any després de la creació, el 1932. Els van donar un trofeu, fet de plata, per una travessia de mar i que encara conserven en les seves vitrines. Però aquell bon començament es va veure estroncat amb la Guerra Civil. De cop, el club es va quedar amb 50 socis. Però segons expliquen, va aconseguir mantenir l’activitat viva, fins i tot hi havia un grup de jugadors del Futbol Club Barcelona que durant dues o tres temporades va tenir secció de natació i waterpolo.
El 43 l’entitat va començar la trajectòria al districte gracienc, als Banys Populars de Barcelona, que eren al número 218 de la travessera de Gràcia, on actualment hi ha un supermercat. Va ser una època molt important pel que fa a activitat i afluència de gent i en què es va donar molta importància a la secció femenina, en un moment en què només hi havia tres piscines a la ciutat. Durant aquells 20 anys, a més, el club va quedar molt vinculat al barri. Però l’any 63 els Banys Populars van tancar. Llavors l’Ajuntament va cedir a l’entitat 300 metres lineals a tocar del passeig Marítim i l’ús de la piscina Sant Jordi. A la vegada, el Natació Catalunya tenia la seu social al carrer del Torrent d’en Vidalet, aferrats a continuar a Gràcia. De fet, va ser una idea que no van abandonar mai, per això finalment van tornar al districte. Tot i que, segons Ramon Geli, s’havien pensat diverses ubicacions, des de la plaça d’en Joanic fins a Torrent de les Flors.
Finalment van aconseguir quedar-se a Gràcia, amb la construcció el 1981 de Can Toda, al barri de la Salut. Aquelles instal·lacions van fer renéixer al club, que durant uns anys havia vist perillar la seva continuïtat. Van arribar a tenir 12.000 socis i un important palmarès. Ramon Geli i Rambla en destaca dos anys importants: “La Recopa d’Europa, la Supercopa d’Europa, el mateix any, el 92, amb uns grans jugadors, el Manel Estiarte, per exemple, que és una persona molt coneguda. I el 95, que llavors quedem campions de la Copa d’Europa i de la Supercopa d’Europa.”
A poc a poc es van començar a crear-se moltes instal·lacions esportives i de natació i l’entitat va perdre força. Sobretot va patir una important davallada de socis quan van obrir l’Europolis molt a prop. Actualment, el Club Natació Catalunya segueix a les instal·lacions de Can Toda, reformades el 2009 després de cinc anys de l’inici d’obres. Ara hi ha 5.000 socis i manté els equips de Divisió d’Honor. Un dels fets a destacar és que cada setmana hi passen 2.000 nens de les escoles del barri. També tenen equips d’esport base, 300 llicències, triatló, atletisme i el primer equip femení en alça.
