Repassem amb el Roger Castillo de la revista ‘Fosbury’ el blanquejament esportiu que fan certs països o grans corporacions per fer un rentat de cara de la seva imatge. La vulneració dels drets humans o casos de corrupció queden en segon terme i, a més a més, situen els països geopolíticament d’una forma amigable. És l’anomenat “sportswashing”. Els Jocs Olímpics del 1936 en ple nazisme són el primer exponent.
El blanqueig esportiu al golf Pèrsic
Hi ha quatre estats al golf Pèrsic sota la lupa d’Amnistia Internacional. Tots aquests han triat l’esport com a via escapatòria a l’escena internacional.
- Qatar: el Mundial de futbol ha estat la cirereta del pastís. Durant els darrers anys han acollit competicions internacionals d’atletisme, gimnàstica, ciclisme, handbol, natació, esquaix, tenis, motor, boxa, halterofília, hípica i un intent fallit de ser candidatura olímpica l’any 2020.
- Bahrain: l’aposta per la Fórmula 1 i el Gran Premi es va fer entre les protestes del 2012. Mentre es corria dins el circuit, a fora s’empresonava gent. També van crear un equip ciclista, on va córrer el Purito Rodríguez.
- els Emirats Àrabs Units: acullen proves de la UFC d’arts marcials mixtes, tenen un equip de ciclisme amb Pogacar i participen en proves de triatló, 3×3 i jujutsu.
- l’Aràbia Saudita: la Supercopa d’Espanya es disputa allà, el Dakar de ral·lis i els Jocs asiàtics d’hivern del 2029 en un desert on no hi ha neu.
