La Berta Pérez porta l’esquí a les venes. Baixar les muntanyes plenes de neu sempre ha estat un somni fet realitat. Des de fa un temps, ha reblat el clau i ha fet de la seva vocació una professió. És pistera a Port Ainé, l’estació d’esquí del Pallars Sobirà.
Una feina fonamental i molt enriquidora
La feina de pistera té diverses arestes i totes tenen el mateix grau d’importància. La Berta Pérez explica que el primer que fan és l’obertura de les pistes, verifiquen que tot és a l’hora i es pot baixar pels circuits amb esquís. Després marquen amb senyals tot el recorregut perquè les persones que esquiïn tinguin clares les condicions de la muntanya. Un cop obertes les pistes i plenes de gent fan tasques de primers auxilis i de rescat. Al final de la jornada tanquen les pistes i les habiliten perquè hi passin les màquines corresponents a preparar el terreny per a l’endemà.
Trencant barreres
La Berta no és l’única dona que fa de pistera però sí que ha estat una de les pioneres. Considera que l’aportació de la dona en aquesta professió és la de millorar l’ambient de treball. També fomenten la companyonia i amb elles hi ha menys competitivitat en un camp en què sempre hi ha hagut només homes. Estan trencant els estereotips i anima les noies a qui els agradi l’ambient de l’esquí a fer-se pisteres. “Si he de donar un consell a una nena que vol ser pistera, li diria que tingui paciència però que som capaces de fer totes les feines, per molt físiques que siguin”.
