El Barça es va endur les primeres quatre edicions de la Copa del Rei. Aquell equip de Marc Carmona era una màquina de guanyar finals. Ara els homes d'Andreu Plaza busquen el primer títol després de gairebé 4 anys de sequera. A la tercera ha d'anar la vençuda. Sense Champions ni Copa d'Espanya, la victòria contra el Jaén és gairebé obligada. Els blaugrana s'han imposat en els dos partits que han jugat contra els andalusos. Victòries, això sí, amb patiment. Al Palau, el Barça va necessitar l'aparició estel·lar de Paco Sedano. Doble penal aturat i gol en l'últim sospir. El Jaén Paraíso Interior ja no és cap sorpresa al futbol sala estatal. Que ho preguntin sinó al Movistar Inter. El Jaén, liderat per homes com Carlitos, Campoy i El Chino, ha derrotat els madrilenys dues vegades aquest any. El triomf més èpic va arribar a la final de la Copa d'Espanya. Un gol d'El Chino a la pròrroga va donar el títol als andalusos. Els de Daniel Rodríguez es confirmaven com un matagegants. El Barça està més que advertit. El 2015, el Jaén va passar per sobre dels blaugrana en la final de la Copa d'Espanya. Els camins d'uns i altres es tornen a encreuar amb un únic objectiu. Tornar a fer saltar la banca en una gran cita o recuperar les belles costums blaugrana del passat.
El tècnic barcelonista ha deixat fora Marc Tolrà de la llista de convocats mentre que Dyego, que arrossegava molèsties al genoll, estarà disponible per buscar la cinquena Copa del Rei del club. El Pabellón Multiusos de Cáceres serà una olla de pressió per al Barça. De les 6.500 localitats, es preveu que només mig miler siguin aficionats blaugrana.
Jaén, un rival perillós
El Jaén Paraíso Interior arriba a la cita sense cap mena de pressió. L’equip andalús va ser la sorpresa de l’última edició de la Copa d’Espanya en superar Movistar Inter a la final. Dos dels jugadors destacats de l’equip que entrena Dani Rodríguez són els exblaugrana Jordi Campoy i el porter Dídac Plana.
El conjunt andalús ja va derrotar el Barça en una final a partit únic. El 2015, Jaén es va endur la Copa d’Espanya gràcies al triomf per 6-4 contra l’equip que aleshores entrenava Marc Carmona.
