Els atletes kenians d’elit han viscut la pandèmia des de la relativa tranquil·litat que l’afectació al país ha estat molt baixa. “Quan a Espanya va començar l’estat d’alarma, a Kènia van tancar les escoles, van imposar un toc de queda i van aïllar la capital, Nairobi, tot i que només hi havia uns quants casos de coronavirus”. Aquesta és una de les raons que argumenta Marc Roig, fisioterapeuta a Eldoret, per explicar el baix nombre d’infectats i de morts al país africà. També pot haver-hi condicionants climatològics, de territori o fins i tot d’edat, però sigui per les raons que sigui l’afectació no és gran en un país de més de 47 milions d’habitants.

Els atletes kenians no han deixat de córrer

El govern kenià també va fer tancar els camps d’entrenament (coneguts popularment com a “training camps”), les residències on viuen molts dels atletes kenians d’elit, les pistes d’atletisme i els gimnasos. Ara bé, mai no va prohibir córrer, només fer-ho en grup. Es permet córrer en petits grups de dos o tres persones, no més. Tot i això, el més important per als atletes kenians no ha estat abandonar les concentracions ni els entrenaments grupals. El principal escull que s’han trobat és no poder disputar les maratons de primavera suspeses o ajornades, font d’ingressos principal dels corredors i de les seves famílies.

La Marató de Barcelona

“Bastants dels meus companys d’entrenament havien de disputar la Marató de Barcelona. Ja tenien els bitllets comprats”, comenta Marc Roig. L’ajornament de la prova barcelonina a només vuit dies de fer-se va provocar també el canvi de plans d’entrenament. Tots estaven en la fase final de la preparació de les diferents maratons d’arreu del món. Alguns van intentar anar fins al final pensant que potser es podria solucionar a curt o mitjà termini. Al final, tots van entendre que “s’havia de fer un canvi de xip i pensar en la tardor per mirar de recuperar els ingressos perduts”.

Atletes kenians coronavirus Marc Roig

El fisioterapeuta dels atletes kenians

La feina de fisioterapeuta és de les que es poden considerar de risc pel contacte directe, però Marc Roig no ha notat gaires diferències ni dificultats. “Cada vegada faig menys llitera i més exercicis de prevenció. M’agrada el punt en què les carreres d’educació física i fisioteràpia s’uneixen i per aquest motiu la meva feina no ha variat tant. No hi he estat presencial però sí que he fet trucades, vídeos o donava instruccions en grups de missatgeria mòbil”. Afortunadament per a ell, ha pogut seguir moltes de les rutines que feia abans.

MA RA TH ON

Sense competicions i sense al·licients propers, l’equip de Marc Roig, NN Running Team, amb corredors com Eliud Kipchoge, Geoffrey Kamworor o Kenenisa Bekele, en homes, i Tadelech Bekele, Sally Chepyego o Florence Kiplagat, en dones, va organitzar una prova virtual a tot el món: MA RA TH ON. En equips de quatre, cada corredor havia de fer amb una aplicació mòbil 10,5 quilòmetres i se sumaven els temps de tots ells per aconseguir els 42 quilòmetres d’una marató. La resposta ha estat excel·lent i més de 100.000 persones hi van prendre part, entre ells Marc Roig, qui continuarà amb els atletes kenians en els entrenaments de cara a la propera marató.