Si hi ha una llegenda a l'Europa, aquesta té nom i cognom: Àlex Cano. El capità ha assolit els 500 partits amb el conjunt gracienc. És a dir, s'ha posat la samarreta escapulada mig miler de vegades. Cano va arribar l'estiu del 2009 provinent del Marianao Poblet de la mà d'una altre institució a l'Europa: Pedro Dólera. El tècnic pratenc va ser el seu pare futbolístic i una de les claus per acabar fent història a Gràcia. 16 temporades i una munió de gols que l'han convertit en el segon màxim golejador històric del club. Des d'aquest, el seu primer, fins al de la remuntada contra l'Eivissa, el que feia 67. Unes xifres escandaloses tenint en compte que es tracta d'un defensa. Això sí, amb ànima de davanter. Més enllà de les fredes xifres, Àlex Cano és història viva de l'Europa. Ha viscut el canvi exponencial a la gespa, i sobre tot a la graderia. D'aquestes imatges només en fa una dècada. L'equip s'havia classificat per al play-off d'ascens, però el gol sud estava pràcticament desert. Anys després, el Nou Sardenya s'ha omplert fins dalt. Àlex Delmàs va ser qui li va traspassar el braçal i el Capicano sempre ha estat allà. En els bons moments, però també en els dolents. Les seves llàgrimes en la derrota contra el San Fernando al play-off o el seu discurs emotiu després de veure com el Terrassa els eliminava anys després són el reflex d'aquest binomi Europa - Àlex Cano que també va servir per evitar un descens a Primera Catalana. Cano ha estat part indispensable per fer crèixer l'Europa, però ell també s'ha fet gran a Gràcia. La família es va ampliar amb el seu fill Marco a qui, òbviament, li va poder dedicar una diana. Els gols de cap són la seva especialitat, però el repertori va més enllà: De falta directa o, fins i tot, des del mig del camp. La clau? Una mentalitat guanyadora. Això li ha permès assolir fites que mai podria haver somiat. El títol més important és la Copa Catalunya del 2015 contra el Girona. Un zenit esportiu i un punt d'inflexió social. El seu palmarès també inclou dos ascensos a Segona Federació, amb imatges icòniques com aquesta, i un munt de play-offs, entre els quals hi ha el de l'any passat per pujar a Primera Federació. I és que 500 partits donen per a molt. També per disputar 15 derbis contra el Sant Andreu. Uns partits cada cop més calents, però part indispensable d'aquesta retroalimentació de dos conjunts que han empentat, des de la rivalitat, el futbol català. A l'Àlex li va costar anys superar els quadribarrats, però també ha gaudit de victòries importantíssimes en les darreres temporades. Records i celebracions d'un jugador únic. I és que només hi ha un Capicano.
500 vegades Àlex Cano. El capità ha arribat al mig miler de partits amb el CE Europa després de jugar aquest diumenge al camp del Lleida. Una xifra rodona i escandalosa per al jugador amb més partits de la història del club. Aquests mig miler de partits d’Àlex Cano d’escapulat són fruit d’una fidelitat difícil de veure al futbol actual. El capità, amb 16 temporades a Gràcia, és més que el segon golejador històric del club, és un vincle transmissor entre la gespa i la graderia, però també una part insubstituïble per entendre el creixement esportiu i social del club als darrers anys. Mirem al passat per entendre el present i preveure el futur amb dues persones claus en aquest periple de l’Àlex Cano al Nou Sardenya: Pedro Dólera i Àlex Delmàs.
Pedro Dólera va fitxar Àlex Cano el 2009
L’etapa d’Àlex Cano a l’Europa comença l’estiu del 2009, quan Pedro Dólera agafa les regnes de l’equip i el fitxa del Marianao Poblet. Un central jove, de 21 anys, amb ànima de davanter i que, si segueix a Gràcia, és en gran mesura gràcies a Dólera, que el va convèncer estiu rere estiu per seguir al Nou Sardenya amb frases profètiques.
Dólera és el pare futbolístic d’Àlex Cano. Amb ell a la banqueta, es va aixecar la Copa Catalunya del 2015 i es van assolir play-offs per pujar a Segona B. Ara bé, també va haver-hi moments difícils, com una mocadorada a l’estadi a un equip que flirtejava amb el descens a Primera Catalana. Cano va aparèixer i va ser clau per evitar la desfeta. Al seu bagatge també hi ha dos ascensos a Segona Federació.
D’Àlex a Àlex: Delmàs li va traspassar el braçal de capità quan es va retirar
Àlex Delmàs és una altra institució a l’Europa. Ell va ser el capità quan Àlex Cano va arribar a l’Europa i qui li va passar el braçal quan es va retirar. Delmàs l’ha lloat, tant pel que representa a la gespa com pel que representa fora el camp. Aquell jove inexpert que Delmàs encara veia verd quan va entrar al vestidor ara l’ha “triturat” pel que fa a partits i gols, segons ell mateix reconeix.
