Aquests dies s’ha reobert el debat sobre l’eutanàsia, després del cas de José Antonio Arrabal, un malalt d’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) que es va suïcidar i ho va gravar en un vídeo per reclamar el dret a morir dignament. En una entrevista a ‘El matí de Barcelona’, Isabel Alonso Dàvila, presidenta de l’associació Dret a Morir Dignament, denuncia la immobilitat de la legislació espanyola: “Estem amb el tap del Codi penal, que penalitza l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Des del 1995, que se’n van rebaixar les penes, no s’ha fet cap més avenç.”
Alonso demana que es legalitzi l’ajuda a persones amb malalties greus o terminals, que tenen molt de patiment: “Hem de poder ser persones autònomes i lliures fins al final de la nostra vida. El nostre cos és nostre i nosaltres decidim. Ens falta un dret perquè les persones que ho vulguin en puguin fer ús. Un dret mai no és una obligació.”
En alguns països europeus, l’ajuda a morir no està penalitzada. Però només a Suïssa s’hi poden acollir ciutadans estrangers, tot i que segons Alonso no és una opció real, perquè costa molts diners: “Surt molt car, perquè és obligatori repatriar el cadàver, cal fer un munt de documents amb traducció jurada, s’ha de costejar el viatge i els professionals que t’han d’assistir. És molt dolorós i costós, entre 6.000 i 12.000 euros.”
En les properes setmanes, el Ple del Parlament de Catalunya debatrà una proposició per traslladar al Congrés dels Diputats la necessitat de revisar el Codi penal. El text té el vistiplau de la majoria de la cambra, perquè hi donaran suport quatre grups: Junts pel Sí, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP.
Escolteu l’entrevista sencera aquí:
