Copsem l’opinió de la ciutadania sobre el transport públic de Barcelona durant la campanya electoral del 26-M per esbrinar què demanen els barcelonins al proper alcalde o alcaldessa en aquesta matèria.

N’hem parlat amb Enric Buscarons, president de l’Associació de Veïns del Baix Guinardó; Glòria Ferrer i Ana Simó, membres de la plataforma Salvem el 41; Miquel Figueres, usuari del transport públic en cadira de rodes i membre de l’Associació de Veïns de Sant Martí, i Jordi Julìà, membre de la junta del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya.

Aquestes són les cinc peticions que fan al proper alcalde o alcaldessa de Barcelona en matèria de transport públic: 

1.- Més freqüència de pas dels autobusos

Una usuària del bus de Barcelona comenta que el temps d’espera del bus 192 és, un dia feiner, de 23 minuts. En general, els usuaris que han participat en la conversa consideren que cal més freqüència de pas dels autobusos. Ho demanen en especial les membres de la plataforma #Salvemel41, que lamenten que la solució que els han donat després de la implantació de la nova xarxa ortogonal és un únic bus, que tindrà ara un interval de pas d’entre 35 i 40 minuts. La Glòria Ferrer, en concret, lamenta que en ocasions apareix un bus en què “no hi cap ni una mosca” i, al cap d’un segon, “n’arriba un altre que va buit”.

2.- Abonaments anuals i més econòmics per als barcelonins o aturats de llarga durada

Una de les membres de la plataforma Salvem el 41 lamenta que, com a aturada de llarga durada, no  li vulguin donar una targeta econòmica per accedir al transport públic amb l’argument que no la convoquen a entrevistes de treball. També demana un abonament anual. Per l’Enric Buscarons, els turistes surten més beneficiats del preu de la T-10 que no pas els barcelonins.

3.- Busos menys massificats i que s’aturi el servei llançadora del Parc Güell

Buscarons lamenta que el servei llançadora per a turistes del Parc Güell no hagi servit de res als veïns. Assegura que ara han de viure la presència de fins a 40 busos i autocars privats l’hora per a turistes. Demana que s’aturi el servei llançadora i que es faci un estudi per reordenar busos turístics privats.

4.- Busos i metro més accessibles per a les persones amb discapacitat i la gent gran

En Miquel Figueres, usuari en cadira de rodes del transport públic, critica que hagin comprat busos nous i hagin triat “la rampa més estreta i amb més pendent que hi ha“. Les rampes fallen constantment, assegura. Afegeix que amb la nova xarxa ortogonal les persones que van en cadira de rodes es troben ara que han de fer molts més transbordaments. Figueres assegura que li fa molta por agafar el metro perquè, tot i que moltes estacions estan adaptades, hi ha un gap entre l’andana i el vagó que fa que les rodes s’hi quedin enganxades. També lamenta que no s’avisi per megafonia de l’estat de funcionament dels ascensors. Quan baixa a la seva parada i l’ascensor està espatllat, ha de tornar a agafar el metro per anar a una altra parada. Ana Simó demana que es construeixi una ciutat pensant també en la gent gran, que “no poden anar saltant de bus en bus o en bici”.

5.- Rutes de bus que apropin als centres mèdics i/ o hospitals

Tant les portaveus de la plataforma Salvem el 41 com el president de l’Associació de Veïns del Baix Guinardó demanen al proper alcalde o alcaldessa que els autobusos portin directament als centres mèdics i hospitals i que no calgui fer tants transbordaments.