El projecte pretén que treballin de forma conjunta ciutadans i científics per tal de conèixer l’estat del nostre mar en un espai de trobada, diàleg i intercanvi d’informació. Les noves tecnologies i els telèfons mòbils en faciliten la introducció de les dades.

Observadors del mar és un projecte de ciència ciutadana que va néixer fa uns anys, i que està coordinat des de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC). Es tracta d’una plataforma web que recopila observacions i experiències dels ciutadans sobre fenòmens que es produeixen al mar, per fer investigació marina.

Joaquim Garrabou és investigador de l’Institut de Ciències del Mar i està vinculat també a aquest projecte. L’especialista ha explicat a ‘El matí de Barcelona’, de betevé, que aquesta iniciativa pretén fomentar el coneixement sobre les problemàtiques del mar. Està obert a les persones que interaccionen de forma més o menys intensa amb el mar, com els escafandristes, els pescadors recreatius o submarins, però també a qualsevol ciutadà que simplement passegi per la platja o hi tingui qualsevol altra relació.

Es tracta també d’una oportunitat per explicar i dialogar amb la ciutadania i conscienciar la societat sobre els problemes del mar. Darrere de la plataforma d’Observadors del mar hi ha un equip de científics que en validen les dades abans de ser utilitzades per generar coneixement. Un cop validades apareixen en un mapa d’observacions destacades.

L’exemple dels coralls

De coralls n’hi ha de moltes menes, com les gorgònies. Garrabou ha destacat que els coralls des de fa temps reben els efectes de la pesca, bé sigui directament – com en el cas de corall vermell-, o bé de forma indirecta a causa de les diverses arts de pesca. L’escalfament global també està implicant la mortalitat dels coralls, semblant al que passa amb els coralls tropicals. Tot plegat fa que tinguin una situació delicada en l’actualitat.

Garrabou també ha parlat de la recent polèmica sobre l’explotació del corall vermell, espècie emblemàtica de les nostres costes. L’any passat la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya en va establir una moratòria de 10 anys en la captura en aigües interiors -on té competència- a causa de la situació crítica de les seves poblacions. Segons un estudi de l’Institut de Ciències del Mar, tan sols el 10 % de les poblacions de corall vermell estaven en bon estat de conservació.

Paradoxalment, ara fa uns dies, el govern central -que en té competència en aigües exteriors- en va autoritzar la pesca entre el sud del cap de Begur i Arenys de Mar, un tram de la costa no considerat d’aigües interiors.

A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera a Joaquim Garrabou a ‘El matí de Barcelona’: