Mercè Arànega ha perdut el compte de les vegades que ha actuat al TNC, però té clar què significa per a ella: “Tornar al TNC és tornar a un lloc on em sento còmoda, on es treballa amb seriositat i alhora llibertat pels continguts. És un lloc que dona suport al teatre d’aquí, que aposta tant per recuperar antigues dramatúrgies que tenim oblidades, com per la dramatúrgia nova, contemporània. El TNC és el nostre teatre.”
L’actriu, que ha actuat a les tres sales del teatre, en té una de preferida: “Em quedo amb la Sala Petita. Té una acústica molt millor i permet fer coses més recollides. Tot i que hi caben més de 400 persones, encara que s’anomeni la Sala Petita.”
En aquest setè capítol també descobrim l’àrea de maquillatge i perruqueria. A Barcelona només hi ha dos teatres que hi dediquen un equip propi: el Gran Teatre del Liceu i el TNC. Cristina Repullo n’és l’encarregada i ens revela alguns dels secrets de la professió: “Una caracterització pot requerir entre 10 minuts i una hora i mitja. Es tracta d’exagerar les expressions de cada actor, sobretot els ulls i la boca. Si féssim el mateix maquillatge de teatre per anar pel carrer, et dirien: ‘On vas?’. Fem un maquillatge calculat perquè es vegi des de la fila 13 o 14.”
Recupereu la secció sencera aquí:
