En un dia especialment calorós i xafogós a ‘El matí de Barcelona’ ens hem proposat de comparar la percepció de la calor que notem els vianants quan circulem per un carrer on l’arbrat espès arriba a generar ombra a la vorera i quan ho fem per un carrer assolellat i sense cap mena d’ombra.
Metodologia
Per dur a terme aquest petit experiment, ens hem desplaçat fins al barri del Poblenou. Com a exemple de carrer assolellat hem escollit el carrer de Pujades, en el tram comprès entre el carrer de la Ciutat de Granada i el carrer de Roc Boronat. Per proximitat i com a exemple d’un carrer ombrívol s’ha escollit el carrer de la Llacuna entre el carrer de Pujades i el carrer de Llull, on la presència de plàtans de port notable permeten que les capçades generin ombra tant a l’asfalt com a ambdues voreres.
Per prendre la temperatura de l’aire hem emprat un termòmetre digital de canvi ràpid i, per prendre la de diverses superfícies com l’asfalt, la vorera o els vehicles, hem utilitzat un termòmetre d’infraroig, ja que detecta la radiació emesa pels objectes en el camp de l’infraroig.
Les mesures s’han pres uns minuts abans de les nou del matí, just abans de la connexió telefònica amb betevé 91.0 fm.
Resultats
Al carrer assolellat la temperatura ambiental (a l’ombra) rondava els 27 ºC, el termòmetre a ple sol en marcava 32 ºC. La vorera es trobava a 32 ºC i l’asfalt ja s’enfilava cap als 34 ºC. La temperatura del capó d’un cotxe negre estacionat al xamfrà era de 55 ºC, una dada que feia preveure que a l’interior del vehicle possiblement s’acostava, o superava, els 40 ºC.
Sota els plataners, al carrer de la Llacuna, els valors de temperatura eren força més moderats. La temperatura de l’aire era molt similar, voltava també els 27 ºC, però la de la vorera era sensiblement més baixa que al carrer de Pujades, a l’entorn dels 26º C, un valor idèntic al de la superfície de l’asfalt. El més sorprenent ha estat segurament la temperatura del capó d’un altre vehicle estacionat al carrer, que en aquest cas no arribava als 26 ºC.
Malgrat que el migdia seria un moment més escaient per a aquest experiment casolà, a les nou del matí, dues hores i mitja després de la sortida del sol, ja s’han obtingut resultats força significatius. Les dades posen de manifest l’efecte moderador dels arbres, perquè minven l’arribada dels raigs de sol directes i modifiquen la quantitat de calor emesa per l’asfalt o el ciment.
A continuació podeu escoltar la crònica d’aquest experiment a ‘El matí de Barcelona’:
