El Jaume Vila, tercera generació d’olivaires,  va heretar la parada del pare, que havia aixecat la persiana el 1961, any d’obertura del nou Mercat de la Mercè, una autèntica revolució a la confluència del barri del Turó de la Peira  i el de Vilapicina i la Torre Llobeta. Fins als anys 80, explica, el volum d’olives era molt elevat, el que es venia en una sola parada quintuplicava les quantitats actuals  i s’havien arribat a dispensar fins a 200 quilos a la setmana, “autèntics disbarats” afirma el Jaume Vila. Aleshores el producte era molt més barat, “de batalla”, i formava part del dia a dia de la clientela, en bona part vinguda d’arreu del territori.

Una aposta per la sofisticació

Actualment hi ha molta més varietat i el producte també es treballa amb molta més cura, des de “les mansanilles, que ja no són aspres i seques com abans”, comenta el Jaume Vila, com els adobats, una tradició que s’ha perdut entre la gent jove, “menys els cogombrets que han anat a més perquè ara són més atractius i menys avinagrats”.

Però si hi ha un producte que està en alça són les olives italianes, amb noms tan pintorescs com la bola siciliana, la tuti colori o la diavola, aquests dos darrers noms inventats pel Jaume Vila en un intent d’adjectivar les seves característiques, la vistositat d’unes i el grau de picant de les altres.

 

Escolta aquí l’entrevista que n’han fet a Jaume Vila a ‘El matí de Barcelona’: