La xicranda (‘Jacaranda mimosifolia’) és un arbre nadiu, originari de l’Amèrica del Sud, de països com Bolívia, el Brasil o l’Argentina. El clima de Barcelona i del litoral català és força idoni per a aquesta espècie, especialment sensible a les glaçades.
Es tracta d’un arbre força modest al llarg de l’any, d’alçària mitjana, a l’entorn dels 10 metres, però que crida, i molt, l’atenció aquests dies, entre finals de maig i principis de juny a causa de la seva espectacular floració, que és especialment evident just abans que surtin les fulles.
Les flors, en forma campanes de color lilós, es caracteritzen per ser força grosses i molt nombroses, però també pel fet de ser enganxoses.
Les fulles a Barcelona solen aguantar damunt l’arbre el pic de l’hivern per caure a finals d’aquesta estació o principis de primavera. Es tracta de fulles compostes i d’aspecte similar al de les mimoses o les falgueres.
La fusta de la xicranda és molt valorada i cal destacar que totes les parts d’aquest arbre són tòxiques, per bé que també és una espècie amb moltes propietats medicinals.
En trobem exemplars repartits per tota la ciutat, bé de forma isolada o bé formant petits grups. Cal destacar, per la seva bellesa i antiguitat, l’exemplar catalogat per l’Ajuntament de Barcelona que viu al carrer d’Alfons XII, a tocar del carrer dels Madrazo. També hi ha exemplars, més modestos a la Sagrada Família o a l’avinguda de les Drassanes. També n’hi ha ala plaça del Nord (Gràcia), al carrer de Guipúscoa, a la rambla de Prim, als carrer dels Ferrers, de Darnius o de Jules Verne, o als parcs de la Pegaso i de Diagonal Mar, entre d’altres.
