Un 2,2 % dels boscos van notar els efectes de la sequera, des del 2012 l’afectació no era tan severa. Les espècies més afectades van ser alzines, roures i faigs.

El projecte DeBoscat realitza un seguiment i monitoreig anual de quin és l’estat dels boscos de Catalunya en relació amb la sequera. El  promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en coordinació amb el CREAF i el cos d’agents rurals. Es duu a terme des de l’any 2010.

L’informe publicat recentment pel CREAF relatiu a la darrera campanya ha posat de manifest que el 2,2 % dels boscos catalans es van veure afectats per la sequera de l’estiu del 2016.

Mireia Banqué és coordinadora del projecte DeBoscat al CREAF. Aquest dijous ha explicat a ‘El matí de Barcelona’ que les comarques més afectades van ser aquelles en les quals l’anomalia de precipitació estival va ser més alta: concretament l’Anoia, el Pallars Jussà, la Noguera i Osona. Segons Banqué, aquestes zones de la meitat nord del país van notar més que les dels sud pel fet que la vegetació que hi predomina requereix més precipitació. Al sud de Catalunya les espècies són més mediterrànies i resisteixen millor la sequera i la calor.

Poca afectació a Collserola

Segons l’especialista, Collserola va tenir poca afectació “bàsicament alguna roureda o algun petit alzinar”. També especificà que “no va ser una de les zones on en tenen més registres d’afectació, en absolut” . Cal destacar, per proximitat, que al Maresme i al Baix Empordà la sequera, sumada a l’entrada de patògens -plagues i fongs-, va afavorir afectacions a les pinedes de pi pinyoner.

Escenari futur

Les espècies més perjudicades l’estiu passat van ser les alzines, roures i els faigs. Aquests arbres, però, un cop passades les condicions desfavorables que impliquen decaïment, es poden recuperar. Així doncs, el fet de tenir uns quants estius seguits dolents no hauria  d’acabar implicant la pèrdua d’aquestes espècies. Banqué recalca que a l’hora d’extreure conclusions “cal ser prudents en aquest sentit”.

Plantejant un escenari de futur extrem, en què la sequera i la calor intensa esdevinguessin una constant cada estiu a causa del canvi climàtic, es podria arribar a produir una pèrdua d’espècies, per bé que no tant de bosc, ja que possiblement hi hauria altres espècies que les substituirien. Això, per exemple,  ja ha començat a passar a l’entorn de la serra de Prades, on el pi roig s’està observant que comença a ser substituït progressivament per alzines i roures.

A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera realitzada a Mireia Banqué a ‘El matí de Barcelona’: