El cas de l’actriu Aina Clotet, que va denunciar que l’havien acomiadat del rodatge d’una sèrie després d’haver anunciat el seu embaràs, és només la punta de l’iceberg de moltes discriminacions laborals a dones pel simple fet d’estar embarassades o voler-s’hi quedar. En parlem amb Eva Gajardo, secretària d’igualtat de la UGT de Catalunya; Itziar Ruedas, responsable d’Igualtat de PIMEC i Anna Tomé, advocada laboralista del Col·lectiu Ronda.
Les reduccions de jornada, principal obstacle
La principal discriminació laboral a dones embarassades té lloc quan tornen a la feina de la baixa de maternitat, a l’hora de plantejar la reducció de jornada. Les empreses no poden denegar-la però sí obstaculitzar-la, segons denuncia Anna Tomé, advocada del Col·lectiu Ronda. Tomé explica que “les invitacions a sortir en el moment que una dona comunica embaràs o reduccció jornada o més temps per la seva conciliació són molt habituals” i que obtenir proves és “molt difícil”. Afegeix que “són degradacions professionals, no et criden als consells de direcció i rebaixen un percentatge del teu sou”. Des de PIMEC, Itziar Ruedas explica que “cal trobar un equilibri entre les dues parts amb flexibilitat i compactació”.
Les dades demostren la discriminació
Per Eva Gajardo, secretària d’Igualtat de la UGT de Catalunya, les dades són molt eloqüents: El 31 % de dones que estan sense feina a Europa ho estan per càrregues familiars, i només un 4 % dels homes. A Espanya, les dades són del 43 % de dones contra un 6 % d’homes. A més, denuncia que “conciliar és penalitzar les dones perquè els permisos penalitzen la persona que treballa. Quan es fa una reducció de jornada es cotitza menys, es cobra menys i si agafem una excedència no cobrem. No hi ha polítiques que ajudin a conciliar”.
