La presidenta de la Fundació del MACBA, Ainhoa Grandes, ha aprofitat l’acte dels 30 anys de la fundació per explicar alguns dels reptes que el museu té en el futur més immediat. Entre els principals objectius hi ha l’ampliació del fons d’art, millorar el diàleg amb els barcelonins fent-lo més obert i directe i consolidar el MACBA com a referent. El més cridaner i tangible ha estat, però, la possible futura ampliació del museu. Grandes ha reclamat la complicitat de les administracions en forma de finançament que permeti tirar endavant el projecte.
Les autoritats hi han respost positivament. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el ministre de Cultura Iñigo Méndez de Vigo, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, el conseller de Cultura, Santi Vila, i el delegat del govern espanyol, Enric Millo, han format el reguitzell d’autoritats que han visitat el MACBA. Puigdemont ha reivindicat la necessitat de mantenir la relació publicoprivada dels museus com el MACBA i ha retret al ministre de Cultura les diferències amb les inversions culturals a Madrid. De Vigo, per la seva banda, ha fet part del discurs en català i ha posat en valor el museu i ha recollit la petició de la Fundació. I per últim, Collboni ha destacat la feina inicial de Pasqual Maragall i Leopoldo Rodés i ha afirmat que el projecte del MACBA seguirà creixent amb el suport de l’Ajuntament.
Els origens preolímpics del projecte
Retrocedim a la Barcelona preolímpica. L’aleshores alcalde, Pasqual Maragall, va demanar ajuda a l’empresari Leopoldo Rodés per construir un projecte que volien que fos icònic per a la ciutat.
“Barcelona havia guanyat la candidatura olímpica. L’alcalde estava dibuixant com havia de ser la futura ciutat, amb equipaments esportius, infraestructures… I va considerar que no es podia esperar més perquè Barcelona tingués un museu d’art contemporani“, ha explicat Cristina López, directora de la Fundació MACBA, en una entrevista a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm.
La tria de la ubicació tampoc no va ser casual: “Maragall va pensar que era important que la ubicació ajudés a revitalitzar un dels barris que en aquells moments estava més degradat. Va fer l’encàrrec a Richard Meyer, un arquitecte nord-americà racionalista, i es va triar el Raval, on després es crearia una xarxa, amb la Universitat de Barcelona, el CCCB, la Filmoteca, que permetria donar una empenta al barri. La fotografia d’ara del Raval és molt diferent a la dels 80“, ha apuntat López.
La fundació es va crear l’any 87 i el museu no va obrir fins vuit anys després. En aquest temps, es va encarregar de pensar quina col·lecció es volia crear i va adquirir-ne els fons. Segons la directora de la Fundació Macba, l’entitat “ha jugat un paper a l’hora de preservar que la col·lecció MACBA tingués una rellevància, que recollís artistes d’aquí i d’altres icònics internacionals, perquè tingués un criteri i una excel·lència”.
Escolta l’entrevista aquí:
