La NASA va anunciar ahir el descobriment de set exoplanetes que fan voltes al voltant d’una estrella petita i ultrafreda anomenada TRAPPIST-1.

Albert Borràs, físic i responsable de l’observatori astronòmic i meteorològic de Pujalt, ha explicat a ‘El matí de Barcelona’, a betevé, les característiques i la importància científica d’aquesta troballa.

Malgrat que ja fa alguns anys que es van trobant planetes fora del sistema solar (exoplanetes), tres dels set planetes d’aquest sistema planetari es troben a una distància relativa de la seva estrella que es consideraria la zona habitable, és a dir, que podria facilitar que tinguessin una atmosfera i possibilitats de contenir aigua líquida en superfície. En aquests tres planetes, anomenats E, F i G, hi hauria possibilitat de detectar-hi alguna forma de vida.

Segons ha explicat Borràs, l’estrella en qüestió és una estel nan vermell, de superfície més freda i llum més vermellosa que el Sol, i unes nou vegades més petit que el Sol. La menor temperatura d’aquesta estrella quedaria compensada pel fet que els planetes que hi orbiten al voltant es trobarien molt més a prop que els del nostre sistema solar. El fet de ser més petita també implicarà que pugui viure més anys que el nostre Sol.

Paradoxalment, tot i les dimensions més reduïdes, aquesta estrella vista des dels planetes es pot veure entre dues i nou vegades més gran que el diàmetre del nostre Sol. A més, des d’un d’aquests planetes es poden veure els altres, en alguns casos, amb un diàmetre aparent fins a tres vegades el de la Lluna.

Una de les tècniques emprades per a la detecció dels planetes ha estat la d’analitzar, mitjançant telescopis, la baixada de la lluminositat de l’estrella que es produeix quan algun dels exoplanetes hi passen per davant.

La importància d’aquest descobriment rau en el fet que és la primera vegada que al voltant d’una mateixa estrella s’han trobat tres planetes dins de la zona habitable, amb un total de set planetes rocosos, amb densitat similar a la Terra i possibilitat que continguin substàncies similars a les del nostre planeta. Augmenten, d’aquesta manera, les possibilitats de trobar-hi algun tipus de vida.

Per sortir de dubtes sobre si hi ha o no vida els propers anys s’analitzarà la composició de la llum que ens arriba de l’estrella. “Quan els raijos de llum travessen les atmosferes dels planetes els gasos que contenen deixen una empremta. Analitzant l’espectre de la llum podrem saber, per exemple, si hi ha oxigen, si hi ha metà, si hi ha diòxid de carboni…”, ha explicat a betevé l’astrònom de l’Insitut de Ciències del Cosmos de la UB, Josep Manel Carrasco.

A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera realitzada a Albert Borràs a ‘El matí de Barcelona’, a betevé 91.0 fm: