Les branques de la ciència que s’han atrevit a estudiar la mecànica i la funció de l’amor han estat la psicologia, i especialment la neurobiologia i l’antropologia.

Psicològicament ens desequilibrem, però la veritat és que ho fem per no emetre judicis justos, ja que per l’antropologia l’amor, més que una emoció, és un impuls. Amb l’Òscar Montero repassem les quatre tipologies de la teoria de Fischer que explica que l’amor es tractaria d’una motivació, energia i atenció focalitzada, no d’una emoció.

Escolta-ho aquí: