Dijous 21 de desembre a la tarda l’hemisferi nord entrarà a l’hivern astronòmic i l’hemisferi sud, a l’estiu. El sol al migdia es trobarà molt baix respecte de l’horitzó. Sortirà cap al sud-est i es pondrà cap al sud-oest i l’arc que descriurà al cel al llarg del dia entre la sortida i a la posta serà molt curt. Trigarà, per tant, molt poques hores a descriure’l: concretament nou hores i 11 minuts a la ciutat de Barcelona. Serà, en definitiva, el dia més curt de tot l’any.
Per què tenim estacions de l’any?
La Terra gira com una baldufa, però no ho fa dreta sinó una mica inclinada, exactament 23,5 º. El grau d’inclinació de l’eix de rotació la Terra és justament l’origen de les estacions. La inclinació fa que al llarg de l’any el nostre hemisferi quedi més o menys encarat cap al sol. Ara, a l’hivern, estem poc exposats al sol – escalfa poc- i els raigs solars ens arriben més oblics. A l’estiu, per contra, arriben molt més perpendiculars, incideixen més directament a la superfície i per això escalfen més.
El dia 21 de desembre els raigs solars arribaran perpendicularment al tròpic de Capricorn, a 23,5 º de latitud sud. Allà faran un angle de 90 graus amb l’horitzó al migdia. A casa nostra, per contra, ho faran molt més inclinats, i al centre de la jornada l’angle que faran amb la superfície serà només de 25 graus a Barcelona.
Contràriament del que podria semblar, les estacions de l’any no estan relacionades amb la proximitat, o llunyania, de la Terra respecte del sol.
El paper de la Lluna en les estacions de l’any
L’astrònom i divulgador científic Joan Anton Català ha destacat la importància de la Lluna, que dona estabilitat a l’eix de rotació de la Terra. La Lluna ajuda que aquest moviment sigui molt controlat, molt suau, i fa que les estacions de l’any siguin també suaus. Si no fos així, i l’eix pogués baixar de 23,5 graus i anar variant, tindríem extrems molt acusats pel que fa a les temperatures i les estacions. Serien poc consistents.
La parella Terra-Lluna és única al sistema solar. Català ha explicat que es produeix un efecte de fricció entre ambdues, de torsió, i que s’estabilitzen l’una amb l’altra. S’atrauen per gravetat i en girar es produeix una resistència. Aquest tipus de friccions i torsions facilita que el sistema s’estabilitzi i que tinguem marees.
L’origen de la Lluna
L’astrònom ha destacat que hi ha diverses teories. L’origen cal buscar-lo a l’inici del Sistema Solar, aleshores va haver-hi possiblement una col·lisió d’un objecte de la mida de Mart contra la jove Terra. De les restes d’aquest xoc, immens, va néixer la Lluna. Això explica que la Lluna sigui un satèl·lit tan gros o que la seva composició sigui molt similar a la de les roques de la Terra.
La Lluna s’està allunyant
La Lluna s’està allunyant de la Terra uns 3,8 cm cada any a causa de l’efecte de fricció i torsió que mantenen, que fa que el sistema perdi energia. La rotació de la Terra, de retruc, també s’està alentint molt lleugerament .
Els sistema va perdent energia i això continuarà passant fins que quedin en equilibri, d’aquí a molts milers de milions d’anys. Quan això passi, la Lluna ensenyarà la mateixa cara a la Terra, i viceversa.
Com és el clima de la Lluna?
Les temperatures varien de forma extrema d’un punt a l’altre. A l’espai no hi ha atmosfera i a la Lluna, on pràcticament tampoc no n’hi ha, el fet de passar d’allí on toca al sol, a l’ombra, implica canvis molt grans i sobtats de temperatura. En el cas de la Lluna, on toca el sol s’assoleixen més de 120 ºC. A l’ombra, en canvi, poden tenir una temperatura de -170 ºC.
Joan Anton Català també ha parlat de la potencialitat i dels plans de futur de l’home a Lluna i a Mart. A continuació podeu escoltar la conversa sencera a ‘El matí de Barcelona’, a betevé 91.0 fm:
