Zona Franca

Al polígon industrial de la Zona Franca hi ha actualment 250 empreses. No n’hi ha cap que tingui intenció de marxar i segons ha explicat a betevé el delegat del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, la ciutat és un pol d’atracció per al sector tecnològic.

Navarro destaca que la marca Barcelona és molt potent internacionalment, perquè aquí hi ha qualitat de vida. De fet, diverses empreses de la Zona Franca apropen la producció i des del consorci afirmen que a Barcelona hi ha moltes empreses emergents que neixen i es queden aquí per créixer. Com a exemple, destaquen la incubadora d’impressió 3D del Consorci de la Zona Franca, on hi ha actualment 76 empreses que es dediquen a diferents sectors com el sanitari, l’automobilístic, l’alimentari o el musical. De fet, aquí es van fabricar molts respiradors que es van utilitzar als hospitals catalans durant la primera onada de la covid.

Un cas excepcional: el tancament de Nissan

Un cas aïllat és el de l’automobilística japonesa Nissan, que aquest desembre posa punt final a la producció de vehicles a la planta de la Zona Franca. Aquest dijous ja va tancar una de les línies i la segona ho farà el 15 de desembre. Tant el Govern espanyol com el català estan en espera de saber quina empresa es quedarà amb els terrenys de Nissan, i confien que sigui la xinesa Great Wall Motors, a qui han presentat una última oferta per intentar convèncer-la perquè s’instal·li a la Zona Franca. El govern català és optimista i espera rebre una resposta com a tard, a mitjan desembre. Nissan va anunciar al maig del 2020 la decisió de marxar de Barcelona, després de quatre dècades vinculat a la capital catalana.

Nissan Zona Franca

L’impacte mediambiental de la deslocalització

Sobre la deslocalització de la producció, Ana García, presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, destaca que les empreses volen buscar la competitivitat i, per aquest motiu, “es traslladen a llocs on la legislació en l’àmbit laboral o de contaminació sigui menys estricta”. Això provoca una contaminació deslocalitzada.

Si vas més lluny a produir, després hauràs de transportar el producte i, per tant, contaminaràs més
Ana García, Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Sobre normatives i penalitzacions, García explica que actualment en l’àmbit europeu i mundial s’està plantejant una taxa de carboni “per penalitzar els productes que tinguin un impacte mediambiental”. Aquest mecanisme, però, ha de superar diverses barreres perquè, per exemple, Europa s’hauria d’alinear amb Rússia i la Xina i, a més, amb les regles de l’Organització Mundial del Comerç. “Tot i que és complicat”, García insisteix que “anem en la línia de penalitzar els productes que per produir-los, han d’impactar més en el medi ambient”.