Les emblemàtiques xurreries de via pública de Barcelona estan desapareixent. Els anys 90 n’hi havia hagut una setantena mentre que actualment amb prou feines n’hi ha 20. A algunes, a més, els queden mesos de vida. La normativa municipal només permet cedir les llicències d’ocupació de via pública als fills. Això, tenint en compte que molts dels descendents dels xurrers no continuen amb la professió, implica el tancament definitiu de moltes xurreries quan el propietari es jubila. El Gremi de Xurrers demana més flexibilitat per poder traspassar les llicències.

xurreria Càtering de Barcelona

[vc_row][vc_column][vc_btn title=”ET POT INTERESSAR: El mapa de les xurreries de Barcelona” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/economia/mapa-xurreries-barcelona/|||” css=”.vc_custom_1540210391676{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}”][/vc_column][/vc_row]

“Els veïns s’han ofert a recollir signatures per demanar que pugui traspassar la xurreria“, explica la Mari Ruz, propietària de la xurreria santsenca Catering, situada a l’avinguda Madrid, a prop de la intersecció amb el carrer del Vallespir. Fa 32 anys que hi treballa 60 hores la setmana. Ara, que ja té 65 anys, vol jubilar-se perquè, diu, la salut li està passant factura i la feina se li fa massa feixuga. Ha decidit, per tant, que d’aquí com a molt sis mesos abaixarà definitivament la persiana de la xurreria. Ella hauria preferit traspassar la parada però la normativa municipal, que només permet cedir la llicència de via pública a familiars de primer grau, li ho impedeix. Tot i que té tres fills, han escollit altres professions i no seguiran amb el negoci.

xurreria A. Martínez de Barcelona

A en José Martínez, que regenta la xurreria de via pública situada al carrer de Cantàbria amb el carrer d’Andrade, li queden molts anys per jubilar-se però li preocupa el futur del seu negoci. Els seus fills encara són joves però veu possible i fins i tot lògic que no vulguin ser xurrers arribat el moment. “La joventut té altres projectes, altres ambicions i aquest és un negoci molt sacrificat”, explica en José. No vol pensar-hi però intueix que la seva podria ser l’última generació al capdavant de la històrica xurreria, fundada els anys 50.

xurreria a la Gran Via de Barcelona

L’any 2009, l’Ajuntament i el Gremi de Xurrers de Catalunya van arribar a l’acord de permetre que les llicències de xurreria de via pública es puguin traspassar per causa de jubilació o defunció del propietari als fills. Un acord que va tardar anys a materialitzar-se perquè l’Ajuntament considera que el carrer no és el lloc més adient per aquest model de negoci, “per lògiques raons higienicosanitàries i per aconseguir que les vies i els espais públics no presentin obstacles que impedeixin la lliure circulació o estada de persones”. De fet, la normativa deixa clar que les llicències atorgades, que es renoven anualment, són de “caràcter clarament transitori i provisional”.

xurreria J. Argilés de Barcelona

El Gremi de Xurrers de Catalunya considera que la normativa barcelonina és massa rígida i empeny les xurreries de via pública a una possible desaparició. “Considerem que seria bo que l’Ajuntament donés més llicències i que, si més no, que permetés que les que ja estan atorgades es poguessin traspassar per garantir-ne la continuïtat”, explica en Jordi Argilés, membre de la junta del gremi. Volen deixar clar, però, que la professió de xurrer no perilla perquè, tot i que el nombre de xurreries de carrer ha caigut en picat les últimes dècades, se n’han obert moltes en locals.

La Xurre, xurreries de Barcelona

Les xurreries de carrer van viure el moment àlgid a Barcelona a partir de la segona meitat del segle XX i fins ben bé els anys 90, quan n’hi va arribar a haver una setantena. Molts barcelonins van fer seva la tradició de comprar xurros els dies festius i els diumenges. De fet, encara ara són, de llarg, els dies amb més volum de vendes. Alguns establiments, com la Xurre, propera al Camp Nou, o la xurreria J. Argilés del pont de Marina, s’han convertit, a més, en gairebé imprescindible per a aquells que van o tornen de veure el Barça, o els que han anat de festa i volen esmorzar abans d’anar a dormir.