Escolta aquesta notícia

Les persones que viuen de lloguer en una habitació acaben atrapades en un cicle de precarietat i marginació social. És el que constata un informe de Càritas i ESADE que vol visibilitzar i denunciar la realitat d’aquestes persones. Els autors d’aquest estudi assenyalen que viure en una habitació es cronifica, en lloc de ser una solució transitòria.

La impossibilitat de disposar d’un espai propi per relaxar-se, reposar o reflexionar, combinat amb les restriccions en l’ús d’espais compartits, pot generar un estat constant de tensió i estrès, que acaba generant un impacte negatiu en la intimitat, qualitat de vida i, fins i tot, en la salut mental i emocional.

Dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne

Els autors de l’informe constaten que viure en una habitació ha passat a ser una solució permanent per a moltes persones. “Les creixents dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne provoquen que viure en una habitació d’un pis compartit esdevingui l’única alternativa per a un nombre elevat de persones en situació d’exclusió social”, han indicat.

L’estudi identifica les característiques d’aquesta tipologia d’exclusió residencial, així com les implicacions que comporta en el dia a dia de les persones. “Les dificultats que provoca l’exclusió residencial s’acumulen a la resta de dimensions que pateixen les persones a situacions d’exclusió social. Cal situar aquesta realitat en el debat públic, amb l’objectiu que s’implementin mesures que garanteixin el dret humà a l’habitatge adequat”, ha demanat Raluca Budian, de l’Observatori de l’Habitatge Digne d’ESADE.

Inseguretat jurídica

Algunes de les problemàtiques que es deriven d’aquesta situació és la inseguretat jurídica, ja que la majoria de les persones no disposen d’un contracte escrit. “La incertesa de poder perdre el sostre d’un dia a l’altre genera un estat d’angoixa i inestabilitat permanent”, apunta Guillermo Oteros, tècnic de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona. Així mateix, viure en aquestes condicions genera dificultats per empadronar-se. Això comporta, per exemple, no poder escolaritzar els fills a l’escola del barri o no tenir accés al CAP.

“Compartir habitatge amb persones alienes al nucli familiar, viure en una habitació amb un espai molt reduït i tenir limitacions genera un sentiment d’incomoditat que impedeix a les persones desenvolupar les seves vides”, ha continuat explicant Budian.

Efectes negatius en els infants

Les limitacions i restriccions establertes en l’ús de la cuina, sala d’estar, lavabo i altres equipaments de la casa com la rentadora o la connexió a internet condicionen negativament el dia a dia de les persones, especialment en els casos de les famílies amb fills. En aquest sentit, els autors de l’informe alerten dels efectes que l’exclusió residencial genera en els infants.

“L’esforç que les famílies amb fills han de fer per aconseguir adaptar-se i viure en una habitació és encara més dur. Viuen en un entorn reduït sense estímuls, sense un espai on poder explorar, aprendre, jugar o fer les tasques de l’escola. L’absència d’aquest espai pot afectar el comportament dels infants i adolescents, així com el desenvolupament emocional i cognitiu”, han advertit.

62 entrevistes en profunditat

L’informe s’ha elaborat a partir de 62 entrevistes en profunditat, la majoria a persones de Barcelona i l’àrea metropolitana. Càritas ha recordat que una de cada quatre persones de la diòcesi de Barcelona viu en exclusió residencial (726.000 persones). I gairebé un 6 % de les persones de la diòcesi viuen en un habitatge insegur. “Són famílies que es veuen obligades a viure en habitacions o acollides a casa d’un familiar o amic, sense un títol acreditant”.

Per tot plegat, el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala, ha fet una crida a totes i cadascuna de les administracions per resoldre les deficiències estructurals del mercat de l’habitatge. “Necessitem recuperar la funció social de l’habitatge, entendre’l com un dret i no com un bé especulatiu”, ha dit.

Comparteix a: