compartir
“És una de les violències més perverses que hi ha perquè no és coneguda i costa molt d’identificar”. Núria Viñas, presidenta de l’Associació de Dones Directives i Empresàries, defineix la violència econòmica masclista com “un exercici del poder masculí sobre la dona amb la finalitat que no tingui una autonomia econòmica. I com es fa això? Controlant-li els diners, no deixar-li tenir comptes corrents, controlant tot el que compra i, un cop separats, no pagant les pensions, posant traves, judicis…”.
A l’hora de diferenciar tipus de violència econòmica masclista, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra, afegeix dues tipologies més que es poden sumar a aquest control econòmic:
- Sabotatge laboral: es produeix quan la víctima sí que té feina i el maltractador saboteja la vida laboral de la dona. Això, diu Guerra, ho pot fer “anant on treballa i fent un tipus d’espectacle violent, traient-li el despertador perquè arribi tard o, fins i tot, no deixant-la dormir perquè el seu rendiment laboral baixi”. Comportaments que busquen desacreditar la víctima.
- Explotació econòmica: en aquests casos, la violència es produeix quan la dona treballa però l’home controla tots els comptes de la família, fins i tot el salari de la víctima. De manera que ella no té accés als recursos que ella mateixa guanya.
La violència econòmica no està tipificada al Codi penal
L’advocada, Cristina Capuz, posa per exemple el cas de la parella que ha pactat que la dona es quedarà a casa per cuidar dels fills. “En el moment que jo depenc de tu econòmicament i tu hi ha coses que no pagues, tenint capacitat econòmica, perquè avui ens hem enfadat, això és violència econòmica”, sentencia. “Moltes vegades no cal un cop de puny per fer mal”.
Ara bé, només l’impagament de pensions està tipificat com a delicte —i ho és per incompliment d’una sentència judicial. No pagar la pensió per aliments o compensatòria és delicte “sempre que la finalitat que busqui la teva exparella sigui fer-te mal a tu i tingui aquesta capacitat econòmica”, matisa Capuz. La resta de violències econòmiques contra la dona no estan tipificades al Codi penal.
Des de la Generalitat, Sònia Guerra admet que aquesta tipificació és una de les qüestions a treballar. “En l’actual pacte d’Estat que s’acaba de renovar i en el pacte català que s’està treballant recollim altres formes de violència com l’econòmica, la vicària, la institucional o l’obstètrica”, explica.
La violència que més sotmet la víctima
Per tot plegat és clau saber identificar aquesta violència econòmica, perquè al darrere “ens podem trobar violència psicològica, violència física, violència sexual o violència vicària“, diu Sònia Guerra. Per això insisteix que cal difondre el concepte des de tots els àmbits, també el cultural, i posa per exemple la sèrie Querer, de Movistar, que mostra la vida d’una dona que pateix violència econòmica sense ser-ne conscient. “Perquè altres dones ho puguin veure i dir: això és el que m’està passant. O això és el que em passava a mi amb la parella”.
“Els diners donen llibertat”
Totes tres coincideixen que cal fomentar l’autonomia econòmica de les dones. “Aquesta autonomia és bàsica perquè les dones puguin triar quina vida volen viure”, diu Viñas. Ella recorda que quan la víctima no té ingressos, set de cada deu tornen amb l’agressor: “Quan no tenen recursos econòmics què fan? No poden marxar, han de tornar, és una roda de la qual no es pot sortir. Els diners et donen llibertat”.
Des del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat també recorden que les víctimes tenen a la seva disposició recursos com els serveis d’atenció a les dones als municipis, o els serveis d’intervenció especialitzada, 21 a tot Catalunya.
