(EFE) El Videoclub Cine Instan, que es va obrir el 1980 a Barcelona i que és el més antic d’Espanya encara en marxa, resisteix al tancament de locals històrics gràcies a la seva reinvenció com a espai cultural, que combina el lloguer de pel·lícules, una sala de cinema privada i una cafeteria.
L’establiment, ubicat al carrer Viladomat de Barcelona, s’ha convertit en el degà d’Espanya després del recent tancament del Videoclub Consolación d’Utrera, a Sevilla. En una entrevista amb EFE, la seva propietària Aurora Depares explica com aquest negoci familiar ha aconseguit sobreviure a la irrupció d’internet, la pirateria i les plataformes digitals.
Catàleg viu, entre pel·lícules difícils de trobar a les plataformes
L’establiment conserva un catàleg de més de 47.000 pel·lícules, moltes de les quals difícils de trobar a les plataformes, cosa que l’ha consolidat com un “arxiu cinematogràfic” per a cinèfils. De fet, tan bon punt es creua la porta, l’espai es presenta com un viatge en el temps, amb prestatgeries plenes de pel·lícules que s’eleven des del terra fins al sostre i passadissos on perdre’s entre caràtules i formats.
Entre VHS, DVD, discs Blu-ray i edicions especials hi conviuen estrenes recents, cosa que trenca la idea d’un arxiu ancorat en el passat i manté un “catàleg viu” amb novetats com One Battle After Another, la triomfadora als Premis Oscar 2026. No obstant això, alguns dels títols més llogats continuen sent clàssics com Star Wars, E.T. o Mamma Mia!.
“Hi havia cues al carrer per entrar”
Depares recorda que el videoclub va néixer als anys 80, quan el seu pare va detectar l’interès creixent per veure cinema a casa, en plena expansió del VHS, i va apostar per un model que aviat es va convertir en fenomen social. “Hi havia cues al carrer per entrar, per llogar les novetats o tornar pel·lícules”, afirma la propietària. Durant les dècades dels 80 i 90, els videoclubs es van convertir en espais habituals a tots els barris, on no només es llogaven pel·lícules, sinó que també “s’hi generava comunitat”.
El canvi de tendència va arribar a partir del 2008 amb les descàrregues il·legals, que van obligar a competir amb el “preu zero”. “Després van arribar també les plataformes legals, però aleshores ja estava tot molt destruït, perquè la gent s’havia acostumat a consumir cinema sense sortir de casa”, explica Depares a EFE.
Aquest procés va provocar el tancament progressiu de milers de videoclubs a Espanya, que van passar d’uns 7.000 el 2005 amb prou feina uns centenars en l’última dècada, segons Anemsevi. En les últimes dues dècades han seguit els tancaments; el més recent, el del Videoclub Consolación d’Utrera, l’últim que quedava a la província de Sevilla.
La sala privada, la principal font d’ingressos
En aquest context, el Vídeo Instan de Barcelona ha resistit gràcies a la seva capacitat d’adaptació, amb un model actual de negoci que combina tres línies d’activitat. D’una banda, el videoclub manté el lloguer del seu catàleg de 47.000 títols, amb fórmules com una tarifa plana mensual que ronda els 10 euros i permet a 250 socis accedir sense límit a novetats i arxiu, una oferta que, segons la propietària, resulta fins i tot més competitiva que moltes plataformes.
A això s’hi suma una sala de cinema privada de 30 butaques, que es lloga per a projeccions privades, estrenes, esdeveniments o celebracions i que s’ha convertit en la principal font d’ingressos del negoci. L’espai es completa amb una cafeteria que actua com a “punt de trobada del barri on prolongar l’experiència més enllà del visionat de pel·lícules”.
Tocar i sociabilitzar versus fer “scroll” al sofà
El perfil de clients combina els 250 socis habituals amb famílies i visitants esporàdics, tot i que la presència de joves continua sent limitada. “És un tema de desconeixement”, opina Depares, que considera que les noves generacions no han crescut amb l’hàbit d’acudir físicament a un videoclub per triar una pel·lícula o compartir recomanacions, per la qual cosa creu que, si coneguessin aquesta experiència, podrien incorporar-la com una “alternativa d’oci cultural”.
Per a Aurora Depares, el “valor diferencial” del videoclub davant les plataformes d’estríming està en l’experiència. “El tracte personalitzat i el fet de tocar, mirar, socialitzar i descobrir una pel·lícula en un videoclub no és comparable a fer ‘scroll’ al sofà, sol, davant d’una pantalla”, sosté la propietària.
Al seu judici, el futur del sector passa per reivindicar aquest “component cultural i social” per mantenir viva una manera de consumir cinema que “val la pena”.
