Mentre l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, és a Brussel·les per portar a Europa les demandes de la ciutat en matèria d’habitatge, entre les quals hi ha la de posar un topall al preu del lloguer de temporada, han passat pel betevé directe dues persones que defensen posicions ben diferents sobre aquesta qüestió. Xavier Riu, de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, creu que cal limitar els preus, mentre que Montse Bassas, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, considera que aplicar aquesta mesura “extingiria” un tipus de lloguer que, diu, “és necessari”.
Tots dos coincideixen, però, que cal perseguir els fraus de llei d’alguns propietaris que han traslladat els seus habitatges del mercat de lloguer habitual al de temporada per evitar el topall de preus. Aquest dimarts, les associacions de veïns i les entitats en defensa del dret a l’habitatge de l’Eixample han presentat un informe del qual es desprèn que el lloguer de temporada ja suposa el 70 % del total d’habitatges que s’ofereixen.
“A Barcelona no hi cabem tots”
Riu defensa que el topall de preus al lloguer de temporada és una eina per lluitar contra l’especulació. A banda, defensa que “calen normes que impedeixin la cobdícia”. S’hi ha referit a casos com el de Casa Orsola o la residència Tàber, en què s’han comprat blocs sencers amb la intenció de fer-hi lloguers temporals i pisos de luxe, respectivament.
Bassas, en canvi, defensa que no s’ha de posar el focus en els propietaris ni criminalitzar-los. “El que necessitem és que l’administració pública ens proveeixi d’habitatge públic assequible”, ha dit. A més, defensa que no tothom pot viure a la capital catalana: “A Barcelona no hi cabem tots, hi ha més gent interessada a viure-hi que habitatges disponibles”. Proposa tenir una bona xarxa de transport públic que permeti treballar a Barcelona i viure-hi fora. Riu, per la seva banda, defensa que els preus han pujat molt més del que ha crescut la població.
La Casa Orsola, un exemple d'”inseguretat jurídica”
El veí de l’Eixample i la vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida han defensat que la Casa Orsola és un exemple d'”inseguretat jurídica“. Identifiquen, però, afectats diferents. Bassas diu que qui va quedar desprotegit va ser el propietari perquè “es va desatendre una resolució judicial, el desnonament d’un dels veïns, que estava dictada en ple compliment de la normativa”.
Riu defensa que a qui afecta la inseguretat jurídica és al veí de Casa Orsola que fa més de 20 anys que hi viu. “Pagues el lloguer i tens un sou estable i, de sobte, algú compra el teu habitatge amb finalitats especulatives i et triplica el preu posant el lloguer a oferta de temporada”, ha dit, i ha sentenciat que “estan expulsant milers de veïns de l’Eixample”.
