Fa poc més d’un any, alguns dels veïns dels carrers de Pare Pérez del Pulgar i Torrent de la Perera, al barri de la Trinitat Vella, van rebre una carta. Es tractava del document amb el qual arrencava la primera fase del procediment expropiatori relatiu al projecte Trinitat Nord. Aquest preveu que els nou blocs construïts durant els anys 50 pel Patronat Municipal de l’Habitatge vagin a terra i s’hi faci un espai de zona verda.
Es tracta d’un projecte que va requerir la modificació del planejament de la ciutat, aprovada inicialment l’any 2011. Ara, l’Ajuntament només ofereix un pis de reallotjament en propietat a aquells tenidors que estiguessin empadronats en aquests pisos amb anterioritat al 2011. Els que ho fessin després no rebran pis, sinó que seran indemnitzats.
Els veïns denuncien “poca concreció” per part de l’Ajuntament. Per aquest motiu s’han reunit per valorar quina alternativa prenen “per ser escoltats”. El Josep Maria López, membre de l’associació d’afectats ho té clar: “Si cal, tallarem el nus de la Trinitat“.
Només un terç dels veïns seran reallotjats
Aquesta primera fase del projecte preveu que els blocs 5 i 8 vagin a terra. En conjunt, parlem d’unes 40 persones afectades, de les quals, només 13 tenen dret a reallotjament. La resta, rebran una indemnització que oscil·len entre els 100.000 € i els 140.000 €. “Tenint en compte que encara em queden anys d’hipoteca per pagar, aquesta indemnització se’m veurà reduïda considerablement”, explica la Rachida Bakhat, veïna. “Amb aquestes quantitats no m’arribarà per comprar-me un altre pis“, afegeix resignat el Pedro Vargas, propietari des del 2013.
El que exigeixen els veïns és que l’Ajuntament sigui “benevolent” i permeti que aquells inquilins que van arribar amb posterioritat al 2011 també tinguin dret a un pis de reallotjament.
Valoració alternativa de la llei
Precisament, el conflicte entre consistori i veïnat ve de la valoració alternativa del reglament que fan totes dues parts. Els veïns, representats per l’advocat Francisco Valverde, al·leguen que la data a tenir en compte no hauria de ser la de l’any en què es va aprovar inicialment el projecte —el 2011—, sinó el moment en què va començar l’expropiació, és a dir, el 14 de febrer del 2025.
Seguint l’argumentari de l’Ajuntament, només un terç dels veïns podrien ser reallotjats als nous habitatges que s’estan construint en els entorns de la presó. En canvi, si s’apliqués la llei pretesa pel veïnat, serien molts més els que obtindrien un pis i respirarien alleugerits.
