Una vintena de llars de set finques barcelonines denuncien públicament expulsions sistemàtiques per part d’un mateix fons voltor. El Sindicat de Llogateres apunta que l’empresa Vandor ha adquirit fins a 14 finques amb 200 pisos durant els últims anys a Barcelona, i que està fent fora els llogateres per tal de convertir els pisos i finques en habitatges compartits, també coneguts com a colivings. Tots aquests pisos, diuen, estan gestionats per l’empresa Cotwon que “els lloga majoritàriament a estudiants estrangers i nòmades digitals per preus que arriben fins als 900 € l’habitació“.

Segons el Sindicat de Llogateres, de les set finques on hi ha llogateres organitzades, la majoria ja disposen d’habitatges compartits, i dues ja són íntegrament colivings (a excepció de les rendes antigues). De fet, expliquen, a totes ja se’ls ha iniciat processos d’expulsió, a través d’avisos conforme no els renovaran els contractes o de procediments judicials per finalització. Malgrat tot, però, no pensen marxar. Han decidit unir-se i —després de veure que els intents d’interlocució amb Vandor no han prosperat— ara exigeixen una negociació col·lectiva. “La nostra resposta és resistir. Ens quedarem aquí “, assegura la Martina, una de les veïnes afectades que viu en una finca del carrer d’Avenir, 62.
Des del Sindicat exigeixen una negociació col·lectiva per tots els veïns afectats i fan una crida que la resta de finques també s’hi uneixi. “Farem una resistència ferotge que durarà anys, si cal”, ha assegurat Enric Aragonès, portaveu del Sindicat, que ha posat d’exemple la Casa Orsola.
La Rosario és una altra de les veïnes afectades per a aquesta situació. Des de fa 26 anys viu a la finca del carrer d’Entença, 79, ara propietat de Vandor, i des del 2023 és l’única inquilina de l’edifici. La resta són colivings on viuen “nois molt joves, sobretot nord-americans” que fan estades curtes, d’uns tres mesos, i que generen nombrosos problemes de brutícia i soroll, principalment.
Un exemple de com s’esquiva la reserva del 30 %
El Sindicat de Llogateres també denuncia que en aquestes finques s’han fet grans rehabilitacions amb llicències d’obres menors, per esquivar l’aplicació de la reserva del 30 % per habitatge protegit. Una “trampa” que, asseguren, “es fa cada cop més. També critiquen que els canvis que el govern municipal vol introduir en les rehabilitacions —només afectaria finques de més de 1.500 m²— , provocarà que edificis com aquests quedin exclosos de la mesura.
Des de l’Ajuntament reconeixen que el lloguer de temporada és “un punt de fuga” en el qual s’hi acullen alguns grans tenidors, i recorda que ja ha demanat a les institucions europees que cal regular aquesta modalitat de lloguer i que tingui les mateixes condicions que el residencial.
Acord per regular el lloguer de temporada
Des del Sindicat també demanen que abans de l’agost s’aprovi la llei que ha de regular els lloguers de temporada i els colivings, tal com va acordar la Generalitat amb ERC, els comuns i la CUP l’abril passat. També denuncien que el Congrés dels Diputats té una llei encallada des de fa mesos per tal d’abordar el mateix problema.