Cada cop són menys els aficionats a la caça i això passa factura a les botigues dedicades a la venda d’armes. A Barcelona n’hi ha poques i, la majoria, són gairebé centenàries, com l’armeria Alberdi, a Gràcia, o Ravell, a l’Eixample, Lluny de la seva època d’esplendor, ara busquen nous nínxols de mercat per sobreviure i, sobretot, s’esforcen per trobar un bon forat a Internet. Els propietaris d’aquests comerços atribueixen la caiguda dels ingressos a la crisi econòmica, als estigmes socials i a les restriccions de l’Estat en matèria d’armes.

La caça i el sector empresarial que hi ha al darrere està en recessió i necessita regenerar-se. Així ho assegura Carles López, propietari de l’armeria Roca i president del Gremi d’Armers de Catalunya. La seva família va obrir el negoci, al carrer d’Aribau, a la dècada del 1880 i des d’aleshores ha vist com les vendes han caigut. A la ciutat, no és l’únic establiment que ho ha apreciat, tampoc no és l’únic sector que s’ha vist obligat a transformar-se.

L’armeria Alberdi, de pares a fills des del 1906

L’aventura va començar l’any 1906 i, des d’aleshores, l’armeria Alberdi no s’ha mogut de Gràcia. Ha passat de pares a fills en bona forma, però ara està lluny de la seva època d’esplendor. El propietari, l’Agustí Alberdi, afirma que el sector passa per “una situació de crisi molt important”. “L’any 2008 facturàvem un milió d’euros i en aquest moment n’estem facturant 350.000”, explica.

Segons Alberdi, la caça menor (d’animals com perdius o conills) decau i, com a conseqüència, també ho fa la venda al detall que, fins ara, era el pilar d’aquestes botigues. Les restriccions a Espanya en matèria d’armes tampoc no han ajudat a superar els moments delicats que viu la caça.

Per remuntar-ho, a l’Alberdi han estès l’activitat: a banda de formació i pràctiques en galeria de tir, han potenciat les exportacions i importacions. “O busquem nínxols de mercat que siguin rendibles i que ens permetin mantenir la botiga, sigui el tir o qualsevol altra activitat relacionada amb les armes, o mal futur”, sentencia.

Els Ravell són referents en el sector policial

On també han buscat nous nínxols de mercat és a l’armeria Ravell de l’Eixample. Entregar-se al sector policial els dona empenta. Això sí, amb una condició “sine qua non”: trobar un forat a l’univers digital. De fet, Sara Ravell, la propietària, està convençuda que, d’aquí a uns anys, les armeries es convertiran en un “showroom” on el caçador mirarà el producte i, després, esperarà a comprar-lo per internet.

Aquest negoci octogenari ja passa per una quarta generació que té ànims de continuar-lo, però no sense fer-li un gir. “La intenció és modernitzar el negoci i fer que el món de l’armeria no sigui una cosa xocant per a la gent. Que qualsevol se senti a gust a dins d’una armeria i que hi hagi altres tipus de productes, no només armes”, explica Joan Huguet, fill de la família Ravell.

N’hi ha, de futur?

Carles López insisteix, però, que hi ha un bri d’esperança. Assegura que, encara que el ciutadà cosmopolita s’hagi desconnectat del món rural, a Barcelona hi ha futur per a les armeries. La raó? Són històriques, estan especialitzades i tenen generacions de professionals al darrere. A més, es remet a una evidència: “Mentre es puguin vendre armes legalment a Espanya, els punts de venda han d’existir“.