S'acaba la treva per protegir la integritat dels establiments emblemàtics. Un cop s'hagi esgotat la moratòria que ha aturat durant un any l'execució d'obres, els propietaris dels locals podran, sobre el paper, demanar de nou llicències per fer-hi treballs. Però l'Ajuntament ja té a punt una mesura que s'aprovarà probablement aquesta setmana, amb la qual pretén continuar protegint almenys una part dels 389 comerços de la ciutat d'aquestes característiques. Segons va informar a l'Associació d'Establiments Emblemàtics, el consistori planteja classificar els comerços en tres categories, emblemàtics, arrelats i singulars, unes definicions que, per l'associació, són massa genèriques. JOSEP CRUANYES, assessor jurídic de l'Associació d'Establiments Emblemàtics "Han de tenir alguna edat concreta per ser emblemàtics, per exemple? Han de ser majors de 50 o de 100 anys? Quines característiques han de tenir? No es defineix." L'associació reclama que s'utilitzin criteris objectius, com l'antiguitat o el tipus d'activitat, per elaborar el catàleg final d'establiments protegits. I mentre no es defineixi volen que la moratòria sobre les obres es prorrogui. A més consideren que en el plantejament de l'Ajuntament només se salvaguarda el patrimoni que hi ha a les botigues i hi troben a faltar una protecció de l'activitat. La regidoria ja ha reconegut que un blindatge d'aquest tipus és difícil jurídicament.

La suspensió de llicències d’obres en 389 comerços històrics de la ciutat finalitzarà aquest divendres. Un any després, n’han tancat un mínim de cinc i d’altres s’han traslladat. L’Associació d’Establiments Emblemàtics, que critica la mesura per ser poc concreta, reclama que s’allargui 12 mesos més la moratòria. El consistori ha confirmat que treballa en l’elaboració d’un pla especial que es preveu aprovar properament.

L’Ajuntament va tirar endavant el 13 de març de 2014 una moratòria d’un any per evitar la destrucció dels comerços singulars, que prohibia atorgar llicències per edificar, reformar, rehabilitar o enderrocar 398 espais. Tot i això, 12 mesos després han tancat una trentena de comerços, entre els quals destaquen El Indio i el Musical Emporium. D’altres, com la Filatelia Monge o La Comercial de Guarnicionería, han hagut de traslladar-se. Han hagut d’abaixar la persiana perquè se’ls ha acabat el contracte o perquè no han pogut assumir el pagament del lloguer després de l’entrada en vigor de la nova Llei d’arrendaments urbans (LAU).

Fonts del consistori han explicat que està treballant en un pla especial de protecció dels establiments emblemàtics que s’aprovarà en comissió de govern abans de finals de març. Segons l’Associació d’Establiments Emblemàtics, l’Ajuntament planteja classificar els comerços en tres categories: emblemàtics, arrelats i singulars, però critica que aquestes definicions són massa genèriques.

Què es considera comerç emblemàtic?

El president de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, Josep Maria Roig, exigeix que es prorrogui la moratòria fins que quedi definit el règim jurídic de protecció i demana que es faci una definició més concreta sobre què es considera “emblemàtic” perquè, fins ara, “a ningú no li han dit el que està protegit i el que no”. Per aconseguir-ho proposa un criteri objectiu que uneixi elements com l’antiguitat o la decoració que permetin declarar aquests comerços com a bé cultural d’interès local.

D’altra banda, Roig demana que la definició inclogui també una protecció de l’activitat dels establiments en tant que bé patrimonial, tal com estableixen organismes internacionals com la Unesco. Segons Roig, es tracta d’un intangible protegit arreu del món que detallaria per què és representativa l’activitat concreta d’un comerç. En aquesta línia, per exemple, explica que estan treballant perquèla Generalitat declari l’antiga Filatelia Monge bé cultural d’interès nacional.

En el cas de l’activitat, el regidor de Comerç, Raimond Blasi, va explicar que diversos gabinets jurídics treballaven per establir si es podia protegir legalment l’activitat econòmica dels establiments emblemàtics, un repte que per Blasi era “important i difícil”.

Tot i així, Roig considera que no hi ha prou voluntat per part de l’Ajuntament, de què diu que “vol deixar desprotegida la ciutat dels establiments emblemàtics”. I critica, per exemple, que durant les reunions que s’han dut a terme durant els darrers mesos no s’ha tingut en compte la seva posició.

Exclosos de la llista

La protecció, força garantista, afectava 389 comerços de la ciutat però en deixava fora molts altres, com el bar modernista American Soda, situat a la Rambla, que s’ha transformat en un restaurant turc anomenat Aromas de Istanbul.

El vitraller que havia fabricat part de la decoració de l’antic local, Jordi Vidal, ha explicat a BTV que han desaparegut tots els vidres que havia fet: “Un desastre”, afirma. El rètol del local amb lletres gravades amb or ja no hi és, i també s’han eliminat els vitralls emplomats amb figures que hi havia a l’interior.